1 abundància. opulència. Nedava en l'opulència. diners(en el llenguatge corrent) or(en estil elevat) béns(->) tresors possessions fortuna. Tenia una gran fortuna i vivia espartanament. haver(m.), allò que hom posseeix. patrimoni, la riquesa heretada del pare; també, béns que [...]

riquesa, béns. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 riquesa, diner. 2 quantitat. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

abundància, riquesa. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 finca. 2 riquesa. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 força. vigoria fortitud virior puixança, que excel·leix en força, vigoria, riquesa, etc. fibra(fig.) vitalitat saba(fig.), allò que dona a una cosa el seu vigor. 2 validesa. Ant. Atonia. Debilitat. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 escàs curt deficient pobre magre exigu esquifit mesquí, que dista molt de tenir l'amplitud, la riquesa, etc., requerides. migrat. Té un sou molt migrat. imperfecte incomplet massa poc 2 Ésser insuficient: Curtejar. Magrejar. Escassejar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

ricoro riquesa fasto fastuositat aparat magnificència esplendor pompa luxe Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 prosperitat benanança riquesa (->) 2 (físic, de salut) eucràsia eufòria Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 enorgullaro orgullar ensuperbir 2 (enorgullir-sepron.) Esdevenir orgullós. altivar-se(->) pujar-li (a algú una cosa) al cap(honors, riquesa, etc.) Enorgullir-se s'usa sovint en el sentit positiu d'estar satisfet, probablement per influència del castellà. El sentit propi i correcte és el [...]