1 1 v. tr. [LC] [FIA] Un astre, causar l'eclipsi (d'un altre astre). La Lluna eclipsa el Sol quan s'interposa entre aquest astre i la Terra. 1 2 intr. pron. [FIA] Ésser eclipsat. El Sol ha començat a eclipsar-se a les sis del matí. 2 1 tr. [LC] Un objecte que llança més llum que un altre, ofuscar, privar de veure, (aquest). De dia, el Sol eclipsa els estels. 2 2 tr. [LC] Fer cessar de brillar o d'ésser visible (una persona o una cosa que destaca). Amb la seva simpatia eclipsa totes les altres dones. Ell eclipsà tots els seus rivals. 2 3 intr. pron. [LC] Una persona o una cosa que destaca, cessar de brillar o d'ésser visible. S'eclipsa sa glòria i cau com un atleta malferit. 3 intr. pron. [LC] Desaparèixer sobtosament. Ara mateix eren aquí, però no les veig enlloc: s'han eclipsat.
