FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma prefixada del mot gr. nános, 'nan', utilitzada també en el sistema internacional per a denominar el submúltiple d'una unitat equivalent a la mil milionèsima part d'aquesta unitat (símbol, n). Ex.: nanoplàncton; nanosegon, nanòmetre. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de denominar. Nom donat. denominació d'origen Denominació d'un país, d'una regió o d'una localitat, que designa un producte que n'és originari i que té unes qualitats específiques degudes a una original concurrència de factors. Confessió [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma prefixada del mot gr. mikrós, 'petit', utilitzada també en el sistema internacional per a denominar el submúltiple d'una unitat equivalent a la milionèsima part d'aquesta unitat (símbol, µ). Ex.: microbi, micròspora, microsporangi, microftàlmia, [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma prefixada del mot gr. khílioi, 'mil', utilitzada en el sistema internacional per a denominar el múltiple d'una unitat equivalent a mil vegades aquesta unitat (símbol, k). Ex.: quilòmetre o kilòmetre, quilogram o kilogram, quilolitre o kilolitre, quilovolt o kilovolt [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
surten d'un centre comú. Dispersió d'un impuls nerviós fora de la seva via ordinària. Fenomen semàntic segons el qual el nom d'un objecte passa a denominar uns altres objectes que tenen algun tret comú amb el primer. irradiació sinonímica Derivació [...]
Per denominar el mol·lusc lamel·libranqui bivalve comestible, de 3 a 5 centímetres de diàmetre, de perímetre arrodonit i d'un color blanc groguenc, es poden fer servir les formes escopinya, catxel, carculla, escopinya de gallet, gall, gallet i petxina ratllada.
La forma berberetxo no és normativa.
[...]
La forma general per denominar la massa de forma més o menys rodona, feta de pasta de farina ben batuda a la qual poden incorporar-se altres substàncies reduïdes a pasta, com bacallà, cervell, patates, etc., i fregida amb oli o llard és bunyol.
En alguns parlars, també hi ha la forma [...]
El gentilici d'ús més general per denominar els habitants dels Estats Units d'Amèrica és nord-americà, nord-americana. L'adjectiu americà, americana també es fa servir sovint amb aquest mateix significat. I modernament també s'empra el gentilici estatunidenc, estatunidenca, sobretot en els casos [...]
pollastre, pebrots farcits de carn. I també hi ha la frase feta A veure si ens costarà més el farciment que el gall.
En l'àmbit de la tapisseria es fan servir altres paraules. Es diu els matalassos s'emboteixen de borra. I el que es posa dins dels coixins i matalassos se sol denominar pel nom específic del [...]
Nomenclatura científica establerta per Linné per a denominar els éssers vius i els fòssils, en què cada espècie es designa per mitjà d'un nom doble llatí o llatinitzat. [...]