llum. La teia de la discòrdia. falla, branca, tió, etc., que s'encén per fer claror. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 branca. secall, rama seca. ramegall, rama que hom fa servir com a senyal. 2 Conjunt de rames tallades. Una cabana de rama. ramallao ramada brancall ramatge(->) Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

tecnologia, terminologia usada en una ciència, art, etc. vocabulari, conjunt dels mots d'una ciència, art, etc. nomenclatura, conjunt de noms emprats en una branca de la ciència o de l'art. Cp. glossari, argot, fraseologia, llenguatge Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 vara, bastó. flingant, verga prima per a pegar als animals de bast. cinglant, vergueta prima. vimo vímet, branca de la vimetera, que hom fa servir de flingant. Cp. vit de bou 2 genitals. 3 (per a envergar-hi una vela) penó Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 clotaro capficar, encorbar i colgar sota terra una branca a fi que arreli. murgonar, íd. (de cep). arbrar, plantar arbres. implantar, plantar una cosa en una altra, fer que arreli. 2 ficar, enfonsar, fixar. 3 enganxar. 4 posar. 5 abandonar. 6 pegar. Manuel Franquesa i [...]

1 dèbil(esp. físicament) flac. L'esperit és prompte, però la carn és flaca. No t'enfilis en aquesta branca, que és flaca. afeblit decandit decaigut abatut(->) inconsistent(cosa) adinàmic(mot savi) prim. Un vi prim, un brou prim. Prim de salut, de butxaca. tènue(fig.) [...]

1 rompre petar. Li va petar un braç (fam.) fracturar, es diu esp. d'un os. trossejar(->) esbocinar(->) esmicolar(->) esdernegaro fer dernes, trencar una cosa, esp. de terrissa. estronyar, trencar un tronc, branca, canya, etc. esbardellar, trencar amb violència una cosa. escantellaro [...]

estrep, íd.; en sentit fig., suport. estaló, pal bifurcat que serveix de suport d'una branca, d'un parral o emparrat, etc. fonament(fig.) muntant(->) cossol crossa(per a suportar el pes del cos) bancao banqueta, suport en forma de seient baix amb quatre petges i sense respatller. faldistori [...]

1 rems , es diu dels dos braços, en conjunt. avantbraç, la part inferior del braç. braó, part del braç compresa entre l'espatlla i el colze. 2 Part d'una cosa que s'allarga en forma de braç. branca. Un canelobre de tres branques. Les branques d'una cadira (de braços). Les branques de les [...]

de lloc. corònim, nom de país. hidrònim, nom de riu o estany. orònim, nom de muntanya. Cp. sinònim, antònim, homònim 2 nomenclatura, conjunt de noms emprats en una branca d'una ciència o d'un art. 3 substantiu aptot, nom indeclinable. 4 qualificatiu 5 fama. Manuel Franquesa i Enciclopèdia [...]