Optimot. Consultes lingüístiques - Llengua catalana

alterar

1 Mudar l'aspecte o qualsevol de les propietats d'una cosa.
modificar, canviar una cosa sense alterar-ne la naturalesa essencial, alterar-ne alguna qualitat. L'adverbi modifica el verb. L'edat modifica el caràcter.
deformar, alterar una cosa en la seva forma.
maquillar, alterar les faccions d'un actor, d'algú, per caracteritzar-les o embellir-les.
trucar, alterar una cosa fent-la semblar el que no és.
variar, fer diferent per un canvi parcial.
diversificar, alterar una cosa fent-la diversa del que era.
escalfeir, alterar per la calor.
espatllar, alterar el bon estat o la bona marxa d'alguna cosa.
depravar, alterar morbosament. Aliments que depraven els humors.
embastardir, alterar quelcom fent-li perdre les qualitats de la raça.
fer degenerar
deformar, alterar la forma.
descompondre. Una malaltia que descompon la sang.
afectar. Aquesta pèrdua afecta granment la seva situació social.
trastornar, alterar profundament l'arranjament, el bon ordre, el funcionament d'alguna cosa. La vida que fa li ha trastornat la salut.

2 Fer que una cosa sigui altra que no era abans, mudar-ne la naturalesa.
desnaturalitzar o desnaturar, alterar profundament una cosa, fent-li perdre les qualitats característiques. Alcohol desnaturalitzat (fet impropi per a la beguda).
corrompre o podrir, alterar una substància fent-la tornar putrescent, insana. La calor corromp fàcilment el peix. Fig.: Un text corromput.
falsejar. Falsejar el sentit d'una llei.
falsar, íd.
falsificar. Falsificar el vi.
mistificar
adulterar. Adulterar la llet, afegint-hi aigua.
sofisticar. Sofisticar un aliment. Vi sofisticat.

3 Fer sortir una persona del seu estat d'ànim normal. (S'usa sobretot com a pronominal.)
torbar
trastornar
commoure
agitar
afectar
impressionar
contorbar
irritar
excitar
fer perdre els estreps
Ant. Asserenar. Calmar. Prendre-s'ho a la fresca.

4 (alterar-se pron.)
passar-se. La llet comença a passar-se.
florir-se
resclosir-se, alterar-se lleugerament una cosa per falta de ventilació.
degenerar (v. intr.)
descompondre's, alterar-se, perdre, en les paraules o en els actes, la circumspecció habitual, la serenitat.

© Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana
Enciclopèdia Catalana
Abreviacions