Les sigles (inclosos els acrònims, que són sigles que es pronuncien com un nom) no s'accentuen. Per exemple:
ADN (àcid desoxiribonucleic)
RASD (República Àrab Sahrauí Democràtica)
SEAT (Societat Espanyola d'Automòbils de Turisme)
En canvi, els mots creuats, que es formen amb fragments dels [...]
Les majúscules han de dur accent gràfic, igual com les minúscules, d'acord amb les normes d'accentuació. Per tant, cal accentuar noms propis com Àngela o Òscar, o bé mots que comencen en majúscula a començament de frase, per exemple: És un bon noi.
A més de transgredir les normes d'accentuació, la [...]
Les sigles tenen tant la categoria com el gènere i el nombre del nucli del sintagma nominal que abreugen. Per exemple:
el CAP (el centre d'atenció primària)
una AV (una associació de veïns)
els EUA (els Estats Units d'Amèrica)
les PAU (les proves d'accés a la universitat)
De vegades, el [...]
En català, la conjunció o no porta mai accent gràfic, ni quan va entre paraules ni entre xifres.
Per exemple: Hi anirà ell o ella, En necessita 23 o 24.
[...]
Es diu que una sigla o un acrònim s'ha lexicalitzat quan s'ha incorporat a la llengua com a mot comú i, per tant, es regeix per les regles de la llengua general. En una primera fase, aquestes sigles o acrònims s'escriuen en majúscules, recurs gràfic que caracteritza aquest tipus de mots, però com [...]
Els adverbis acabats en -ment s'han format a partir de la forma femenina d'adjectius qualificatius. Per exemple, vivament s'ha format a partir de viva; ràpidament, a partir de ràpida; difícilment, a partir de difícil, que com a adjectiu invariable té, com els altres, l'opció de formar l'adverbi co [...]
Fitxa
302/4Darrera versió: 16.06.2021
Títol
Abreviatures i sigles més habituals: C
Resposta
caixa alta: c. a.
caixa baixa: c. b.
calefacció: calef.
camió: cam.
cantonada: cant.
capità, capitana: cpt., CT
capítol: cap.
caporal: cpl., CL
caporala: cpla., CL
al meu càrrec: m/c
càrrega: càrr.
carrer: c., c/
carreró: cró.
carretera: ctra. catedràtic, catedràtica: catedr.
al cel sia: a. c. s.
cementiri: cem.
cèntim: ct.
centre d'atenció primària: CAP
centre de normalització lingüística: CNL
certificat, certificada: cert.
ciclomotor: ciclom.
cinquè: 5è, 5è.
cinquena: 5a, 5a. cinquena generació: 5G
cinturó: cint. circa ('al voltant de'): c., ca.
circulació: circul.
circular [document]: C
clínica: clín. Codi civil de Catalunya: CCC
codi d'identificació fiscal: CIF
codi postal: CP
col·laborador, col·laboradora: col·l.
col·lecció: col·l.
col·legi: col·l.
col·legi públic: CP
columna: col.
comarca: com.
comissaria: com.
comissió: com.
comissió de serveis: com. de serv.
companyia: cia.
comptabilitat: compt. al meu compte: m/cte per compte de: p/c
compte corrent: c/c, cte. ct. comunitat autònoma: CC conseller, consellera: cons. confronteu: cf.
consell: cons.
Consell Municipal del Districte: CMD
construcció: constr.
contractat, contractada: contr.
convent: convt.
convocatòria: conv.
coordinador, coordinadora: coord. corporació: corp. corrector, correctora: corr. correu electrònic: c/e
correus: corr.
Cos Consular: CC
Cos de la Policia Nacional: CPN
abans de Crist: aC, a. de C.
després de Crist: dC, d. de C. curriculum vitae: c. v.
curs d'orientació universitària: COU
cursiva: curs., cva.
Les sigles són abreviacions formades per la unió de parts d'un sintagma al qual habitualment substitueixen. En general, es formen amb les lletres inicials de cadascuna de les paraules plenes (substantius i adjectius) que formen el sintagma. El sintagma abreujat tant pot ser un nom propi com un
nom [...]
Les sigles es formen generalment amb les lletres
inicials dels mots plens (noms, adjectius, verbs i adverbis). Entre les lletres que les formen, no hi ha d'haver cap punt ni cap espai en blanc. Per exemple:
UGT (i no U.G.T., U G T o U. G. T.)
IVA (i no I.V.A., I V A o I. V. A.)
De vegades també [...]
En els parlars valencians, d'acord amb la seva tradició ortogràfica ratificada per les Normes de Castelló (1932), és habitual i acceptable l'ús de l'accent tancat (en comptes de l'obert) sobre la e tònica corresponent, segons la pronunciació pròpia dels parlars occidentals.
En els mots aguts [...]
capità, capitana: cpt., CT
capítol: cap.
caporal: cpl., CL
caporala: cpla., CL
al meu càrrec: m/c
càrrega: càrr.
carrer: c., c/
carreró: cró.
carretera: ctra. catedràtic, catedràtica: catedr.
al cel sia: a. c. s.
cementiri: cem.
cèntim: ct.
centre d'atenció primària: CAP
centre de normalització lingüística: CNL
certificat, certificada: cert.
ciclomotor: ciclom.
cinquè: 5è, 5è.
cinquena: 5a, 5a. cinquena generació: 5G
cinturó: cint. circa ('al voltant de'): c., ca.
circulació: circul.
circular [document]: C
clínica: clín. Codi civil de Catalunya: CCC
codi d'identificació fiscal: CIF
codi postal: CP
col·laborador, col·laboradora: col·l.
col·lecció: col·l.
col·legi: col·l.
col·legi públic: CP
columna: col.
comarca: com.
comissaria: com.
comissió: com.
comissió de serveis: com. de serv.
companyia: cia.
comptabilitat: compt. al meu compte: m/cte per compte de: p/c
compte corrent: c/c, cte. ct. comunitat autònoma: CC conseller, consellera: cons. confronteu: cf.
consell: cons.
Consell Municipal del Districte: CMD
construcció: constr.
contractat, contractada: contr.
convent: convt.
convocatòria: conv.
coordinador, coordinadora: coord. corporació: corp. corrector, correctora: corr. correu electrònic: c/e
correus: corr.
Cos Consular: CC
Cos de la Policia Nacional: CPN
abans de Crist: aC, a. de C.
després de Crist: dC, d. de C. curriculum vitae: c. v.
curs d'orientació universitària: COU
cursiva: curs., cva.