Resultats de la cerca frase exacta: 1.038

151. impersonal
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
No personal, no pertanyent exclusivament a una o a determinades persones. Que no manifesta, que no deixa veure, cap característica personal, cap empremta individual. En gram., que designa una situació sense atribuir-la a una persona determinada. El verb impersonal haver-hi sols es conjuga [...]
152. gerundiu
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Participi futur passiu del verb llatí. La forma laudandus és un gerundiu que significa 'que ha de ser lloat'.  [...]
153. copulatiu -iva
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a la copulació. Que funciona com a còpula. Conjunció copulativa. Verb copulatiu. Que conté una còpula. Oració copulativa. [...]
154. zeugma
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Figura retòrica per la qual un nom, un adjectiu o un verb presents en una clàusula són sobreentesos en altres clàusules. [...]
155. reflexiu -iva
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a la reflexió. Que sol obrar o parlar amb reflexió. És un home molt reflexiu. En gram., que expressa una acció el subjecte i l'objecte de la qual tenen el mateix referent. Verb reflexiu. Que té el mateix referent que el subjecte d'un verb reflexiu [...]
156. se
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma que revesteix el pronom reflexiu o recíproc de tercera persona quan, no seguint-lo immediatament algun dels dos pronoms hi i ho, es troba immediatament darrere un verb acabat en consonant o u, davant un altre pronom feble o, facultativament, davant un verb començat en s, en ce o en [...]
157. infinitiu
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma no personal del verb que és independent de qualsevol matís temporal o aspectual i pot tenir el valor d'un substantiu. [...]
158. resultatiu -iva
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que assenyala l'estat resultant d'una acció prèvia, s'aplica a alguns verbs o formes verbals. Un verb resultatiu. L'accepció resultativa del perfet. [...]
159. verbalitzador -a
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que permet l'obtenció d'un verb a partir d'un substantiu, d'un adjectiu o d'un adverbi, s'aplica als morfemes derivatius. Sufix verbalitzador. [...]
160. ne
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma que revesteix el pronom feble en quan va immediatament darrere un verb acabat en consonant o en u i no el segueix el pronom hi. Pren-ne. Preneu-ne. [...]
Pàgines  16 / 104 
<< Anterior  Pàgina  11  12  13  14  15  16  17  18  19  20  21  Següent >>