Resultats de la cerca frase exacta: 1.038
|
1.
verb
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Expressió d'idees i pensaments mitjançant la paraula. La força del seu verb. el verb [o el verb diví] El Fill de Déu, la segona persona de la Trinitat. el verb encarnat El Fill de Déu fet home. Categoria lèxica constituïda per mots susceptibles de flexionar [...]
verb
|
|
2.
Règim del verb 'indemnitzar'
Font
Fitxes de l'Optimot
El verb indemnitzar, que vol dir 'rescabalar (algú) dels danys, de les despeses, etc., que li ha causat alguna cosa', és transitiu i porta un complement directe, que ha de ser de persona. Per exemple:
L'asseguradora indemnitza l'assegurat dels danys derivats.
L'empresa està obligada a indemnitzar [...]
|
|
3.
Usos del verb 'treure'
Font
Fitxes de l'Optimot
El verb treure s'utilitza habitualment amb els significats següents:
Per fer referència a 'fer sortir fora del lloc on està tancat, retingut, posat' o bé 'fer sortir de la situació en què es troba', en sentit figurat. Per exemple: El van treure del malson que estava vivint.
Té [...]
|
|
4.
Usos del verb girar
Font
Fitxes de l'Optimot
El verb girar es pot usar per fer referència a prendre alguna cosa com a objecte d'estudi, de discussió, etc. Per exemple:
La tertúlia girava entorn del cooperativisme.
D'altra banda, amb aquest sentit es poden fer servir altres verbs més específics i adequats segons el registre, com ara [...]
|
|
5.
'després de' + infinitiu o 'després que' + verb? / Oracions temporals amb 'després'
Font
Fitxes de l'Optimot
Per expressar posterioritat, es poden fer servir les construccions després de + infinitiu o després que + verb. Per exemple:
Després de saber la desgràcia, va trucar a la policia.
Després que va saber la desgràcia, va trucar a la policia.
Pel que fa a l'última construcció, després que + verb [...]
|
|
6.
verb
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències socials
[...]
|
|
7.
verb
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Llengua. Literatura
Categoria gramatical susceptible de flexionar en nombre, persona, temps o gènere, que en una oració forma part d'un predicat i que expressa l'acció que realitza o rep el subjecte, la seva existència o estat. [...]
|
|
8.
verb
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 [paraula] verbo, palabra f. 2 gram verbo. 3 [en majúscula] crist Verbo, Palabra f. [...]
|
|
9.
Verb 'argüir': ús de la dièresi
Font
Fitxes de l'Optimot
En el verb argüir hi ha concurrència de dièresis: n'ha de portar la u per indicar que cal pronunciar-la i, alhora, en algunes formes cal posar-ne a la i per indicar que no hi ha diftong. Quan coincideixen dues dièresis en una mateixa forma verbal, s'escriu tan sols la de la i (per exemple, arguïm [...]
|
|
10.
Imperatiu del verb 'dur': 'duu' o 'du'? / Present d'indicatiu del verb 'dur': 'duus' o 'dus'?
Font
Fitxes de l'Optimot
El verb de la segona conjugació dur presenta dues formes en les persones segona i tercera de singular del present d'indicatiu i també en la segona de singular de l'imperatiu.
Present d'indicatiu
duus o dus
duu o du
Imperatiu
duu o du
[...]
|
verb
1 1 m. [LC] [RE] Expressió d'idees i pensaments mitjançant la paraula. La força del seu verb.
1 2 [LC] [RE] el verb [o el verb diví] El Fill de Déu, la segona persona de la Trinitat.
1 3 [LC] [RE] el verb encarnat El Fill de Déu fet home.
2 1 m. [LC] [FL] Categoria lèxica constituïda per mots susceptibles de flexionar en temps, aspecte, mode, nombre o persona que en una oració formen part d'un predicat i que designen accions, processos o estats. Verb transitiu, intransitiu.
2 2 m. [FL] Mot d'aquesta categoria. El mot córrer és un verb.
2 3 [FL] verb absolut Verb que, essent transitiu per naturalesa, és usat funcionalment sense complement explícit.
2 4 [FL] [LC] verb auxiliar Verb que s'uneix amb una forma no personal del verb principal per indicar, amb diferents graus i matisos, valors temporals, modals, aspectuals i de veu.
2 5 [FL] [LC] verb copulatiu Verb que, a causa d'un procés de gramaticalització, uneix el subjecte amb l'atribut i aporta al conjunt la seva significació més o menys abstracta.
2 6 [FL] verb d'estat Verb que designa una situació que es manté estable durant un període limitat o il·limitat de temps, que està mancada d'estructura temporal inherent o de fases de desenvolupament, i que, generalment, no pot ésser controlada per un agent.
2 7 [FL] verb efectiu Verb que té un complement objecte indicador del resultat de la significació verbal.
2 8 [FL] verb modal Verb gramaticalitzat que expressa l'actitud del parlant davant l'acció.
2 9 [FL] verb predicatiu Verb que funciona com a nucli d'un predicat.
2 10 [FL] verb principal a ) En una perífrasi verbal, verb en forma no personal que aporta el significat bàsic.
2 10 [FL] verb principal b ) En una oració composta, verb de l'oració principal.
2 11 [FL] [LC] verb pronominal Verb que es conjuga adjuntant-hi un pronom feble de la mateixa persona que el subjecte.
2 12 [FL] [LC] verb substantiu El verb ésser .