FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
faria mal a una mosca Seria incapaç de perjudicar, de fer mal. Expressió usada per a manifestar admiració. Insecte dípter anàleg a la mosca ordinària. Mosca de l'olivera. Mosca de la carn. Mosca del colom. Mosca del vinagre. Mosca de la fruita. mosca d'ase Mosca de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
de treballar una certa part massa gastada. cama d'ase Camperol 3. cama de perdiu Bolet comestible de l'ordre de les boletals, de barret viscós en temps humit, convex, de color bru ataronjat, moradenc o vermellós, amb làmines gruixudes, espaiades i decurrents i cama groguenca [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. rosa albardera Peònia. rosa d'amor Nimfea blanca. rosa d'ase Peònia de muntanya. rosa de bosc Estepa blanca. rosa de Jericó Herba de la família de les crucíferes, pilosa, de fulles ovades, flors blanques en curt raïm i fruit en silícula ovoide [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
., excrescència en forma de mitja lluna, semblant a l'arrel d'una ungla. Peülla. Habilitat o tendència a robar. Gent de l'ungla. fer córrer l'ungla Robar 1 i 2. a l'ungla Al peu de la lletra b). ungla d'ase Pota de cavall. ungla de canari Herba anual de la família de les [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
bé de fer això, no està bé d'obrar així. anar bé Anar pel bon camí. venir bé una cosa Ésser oportuna, convenient, ajustar-se a una mesura, a una forma determinada. En alt grau, en grau considerable. És ben alta, aquella torre! És ben ase de no [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mamífer perissodàctil que es distingeix de l'ase i de la zebra perquè té el bescoll i la cua poblats de pèls llargs i abundants, el coll més arquejat i el cap i les orelles relativament més petites, domèstic, emprat com a animal de sella, de tir, de treball o [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
que hi ha un incendi. tocar a penedits Penedir-se. tocar l'ase Aplicar la llengua a la part anterior del paladar i abaixar-la de cop produint un so que expressa contrarietat. No toquis l'ase i fes el que et dic. tocar el dos Anar-se'n. tocar pirandó [o tocar el pirandó] Anar-se [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
grosses i vistoses, purpúries, violàcies o blanques, amb els pètals estrets en una ungla llarga, i fruit en càpsula, de distribució tropical i conreat en parcs i en jardins. pota de vedell Sarriassa. pota d'ase Apagallums 4. pota de cavall Bolet del grup dels [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
abundància. raig de sorra Raig d'aire comprimit que arrossega sorra i la projecta, en les màquines sorrejadores, contra les peces de metall atacades per la corrosió o contra les façanes que es volen netejar per abrasió. Gran nombre. L'ase li va tirar un raig de guitzes. Hi va haver un [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
forçat Condició fixada per endavant, requisit ineludible. peu d'ànec Sarrons. peu d'ase Pota de cavall. peu d'oca Sarrons. peu de bou Sarriassa. peu de cavall Pota de cavall. peu de colom Planta híspida de la família de les boraginàcies, d'arrel tintòria, [...]
