1.
dignitat
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Respecte que mereix algú. Comprometre la seva dignitat. Ha perdut tota dignitat. Parlar amb dignitat. Càrrec honorífic i d'autoritat. Li ho han pres tot: privilegis, dignitats, honors. Li van atorgar la dignitat de bisbe. Persona que posseeix un tal càrrec. Totes les dignitats [...]
|
2.
qüestura
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Càrrec, dignitat, de qüestor. [...]
|
3.
senescalia
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dignitat, càrrec, de senescal. [...]
|
4.
septemvirat
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dignitat, càrrec, de septemvir. [...]
|
5.
almoineria
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dignitat, rendes, propietats d'almoiner. [...]
|
6.
tetrarquia
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dignitat, jurisdicció d'un tetrarca. [...]
|
7.
tribunat
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dignitat de tribú. Temps que durava aquesta dignitat. [...]
|
8.
clerecia
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dignitat, estat, de clergue. Cos dels eclesiàstics. Conjunt dels clergues. [...]
clerecia
|
9.
satrapia
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Govern i jurisdicció d'un sàtrapa. Dignitat, càrrec, de sàtrapa. [...]
|
10.
generalat
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Grau, dignitat, de general. Durada de les funcions d'un general. [...]
|