Resultats de la cerca bàsica: 197
Diccionari de la llengua catalana
|
1.
participi
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma no personal del verb d'aspecte perfectiu que pot tenir un valor adjectiu. participi actiu Participi present. participi passat Participi 1 . participi passiu Participi 1 . participi present Forma no personal del verb que es refereix al substantiu com a agent de l'acció verbal. [...]
|
|
2.
venir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Girona... Anar i venir. Ell venia amb nosaltres, anava en companyia nostra. veure venir algú Penetrar les seves intencions. En una successió de llocs a recórrer, d'èpoques, d'esdeveniments, etc., futurs: els primers a recórrer, els primers als quals ens acostem, especialment [...]
|
|
3.
l' 2
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma que revesteixen els articles masculins el i lo en singular davant un nom, un adjectiu o un participi que comencen en vocal o en h. L'avi. L'home. L'Albert. Viu a l'Hospitalet de Llobregat. Mesclar el diví amb l'humà. L'ou com balla. L'antic casino. L'únic germà que té [...]
l'2
|
|
4.
participial
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Usat com a participi, format d'un participi. [...]
|
|
5.
nyonya
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mandra somnolenta. Quina nyonya fa venir, aquesta calor! [...]
|
|
6.
advenir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Quelcom, venir, especialment d'una manera fortuïta. Marxem, no sigui que encara ens advingui cosa pitjor. [...]
|
|
7.
vindre
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
V. venir. [...]
|
|
8.
esperada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'esperar durant un temps llarg. Has trigat a venir: m'has fet fer una bona esperada. [...]
|
|
9.
vòmit
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de vomitar. Fer venir, provocar, el vòmit. Tenir vòmits. Allò que es vomita. Un vòmit de sang. [...]
|
|
10.
justejar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Venir just, no sobrar gens. [...]
|
l'2
1 art. [LC] Forma que revesteixen els articles masculins el i lo en singular davant un nom, un adjectiu o un participi que comencen en vocal o en h . L'avi. L'home. L'Albert. Viu a l'Hospitalet de Llobregat. Mesclar el diví amb l'humà. L'ou com balla. L'antic casino. L'únic germà que té resideix a Inca. L'altre dia en parlàvem. L'un i l'altre. És l'onzè aspirant que entrevisten avui. L'esperat desenllaç.
2 art. [LC] Forma que, amb comptades excepcions, revesteix l'article femení la en singular davant un nom, un adjectiu o un participi que comencen en vocal, precedida o no de h , altra que i o u febles. L'ànima. L'hora. L'Antònia. Van a l'Espluga de Francolí. L'antiga estació del tren. L'única pega que hi ha és que no pot venir. L'una i l'altra. Aquesta és l'onzena medalla de les atletes catalanes en la competició. L'enyorada infantesa.