FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat de feble. La feblesa del seu cos. La feblesa de la seva intel·ligència, de la seva memòria. La feblesa d'un argument. La feblesa d'un suport. La feblesa de la voluntat. feblesa mental Debilitat mental. Acte propi d'una persona feble. Inclinació, tendència. La seva [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat de flac, especialment moralment. Rancúnies i enveges que són fruit de la flaquesa humana. Acció comesa per feblesa, especialment de la carn. Va cometre una flaquesa imperdonable. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a les persones, propi de les persones. La natura humana. Intel·ligència humana. No diví. Propi de la feblesa, la imperfecció, etc., de l'ésser humà. Una reacció molt humana. Que mostra simpatia pels éssers humans. Éssers humans. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Feblesa, deficiència de força, de vigor, de resolució. Està en un estat de debilitat, que no s'aguanta. debilitat mental Estat psíquic caracteritzat per una disminució anormal de la capacitat intel·lectual. Allò en què un és feble o dèbil. [...]