1.
refusar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
No acceptar. Ha refusat el diner amb què volíem pagar els seus serveis. Ell refusà la corona. Després de pensar-s'hi molt, va refusar aquella feina. No consentir a fer una cosa. Ens vam refusar a fer-ho. Rebutjar 3. [...]
|
2.
refusar
Font
Verbs conjugats
El verb que heu cercat es conjuga com cantar.
[...]
|
3.
refusar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [rebutjar] rehusar, rechazar. No refusis els diners que t'ofereixo, no rehúses el dinero que te ofrezco. v pron 2 [no consentir] negarse. Ens vam refusar a fer-ho, nos negamos a hacerlo. [...]
|
4.
refusar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
recusar, refusar tota persona o cosa de la qual hom no admet l'autoritat. declinar. Declinava tota mena de responsabilitat. denegar, refusar una cosa demanada o deguda. El pare no deu denegar els aliments a la seva família. negar rebutjar. Rebutjar una moneda perquè és falsa. excusar, refusar [...]
recusar, refusar tota persona o cosa de la qual hom no admet l'autoritat. declinar. Declinava tota mena de responsabilitat. denegar, refusar una cosa demanada o deguda. El pare no deu denegar els aliments a la seva família. negar rebutjar. Rebutjar una moneda perquè és falsa. excusar, refusar de fer una cosa al·legant motius adients. desdenyar-se. No em desdenyo pas de fer-ho, encara que això no em pertoqui a mi. excloure, refusar la participació d'una persona en una societat, en un local, etc. desdotar, refusar a algú el dot que li pertoca. protestar una lletra de canvi, refusar de pagar-la. descomplaure, refusar de satisfer els gusts o els desigs d'algú. donar carbassa o carbassejar (fam.), refusar, una noia, un pretendent. donar la bola (a algú) (fig.), refusar-li allò que demana. donar una carpetada (fig.) Cp. desdir-se Ant. Acceptar. Admetre. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |
5.
refusar un intent
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Esport
Desestimar voluntàriament, un aixecador, la computació d'un aixecament executat, per haver carregat malament els halters o per una altra anomalia tècnica o organitzativa. [...]
|
6.
refús
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de refusar o de refusar-se. [...]
|
7.
descreure
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Refusar de creure. Ningú no descreu els fets narrats. Deixar de creure. [...]
|
8.
recusar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Refusar d'admetre (algú) com a jutge, testimoni, àrbitre, etc., per l'existència d'un possible interès d'aquest en el procediment que es tramita o per les relacions d'aquest amb les persones interessades. Refusar d'admetre l'autoritat (d'algú o d'alguna cosa). [...]
|
9.
pulsió
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de fer anar enllà. En psicoanàlisi, impuls o motivació que porta a executar o a refusar un acte concret. [...]
|
10.
rebel·lar-se
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Refusar l'obediència a una autoritat legítima. La ciutat es va rebel·lar contra el seu rei. L'adolescent es rebel·la i crida quan ningú no el sent. Rebel·lar-se contra una injustícia. [...]
|