21.
Verbs transitius i intransitius / 'En què li puc atendre?' o 'En què el puc atendre?'
Font
Fitxes de l'Optimot
.
trucar
1 1 v. intr. Donar trucs a una porta, a una finestra, etc., per demanar que obrin.
En el primer verb l'abreviatura v. tr. indica que és un 'verb transitiu' i en el segon, v. intr., indica que és un 'verb intransitiu'.
Cal saber si un verb és transitiu o intransitiu per poder triar el pronom [...]
|
22.
Usos del gerundi / 'S'ha examinat aprovant l'assignatura' o 'S'ha examinat i ha aprovat l'assignatura'?
Font
Fitxes de l'Optimot
verbal. En aquest cas, generalment té un valor final o de manera. Per exemple:
Em van trucar ahir demanant més aclariments.
Els veïns van col·laborar-hi venent números de la rifa.
3. El gerundi també pot ser un complement predicatiu i pot fer referència tant al subjecte com al complement directe del [...]
|
23.
de rondón
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
loc 1 sense trucar, sense demanar permís. Entrar de rondón, entrar sense trucar. 2 fig sense avisar. La suerte llegó de rondón, la sort va arribar sense avisar. [...]
|
24.
aldabear
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr picar, trucar. [...]
|
25.
despenjat -ada
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Tecnologies de la informació i la comunicació
Dit de la posició d'un telèfon en què l'auricular està activat per trucar, per respondre o per impedir que soni. [...]
|
26.
conferenciar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr 1 conferenciar. 2 [por teléfono] telefonar, trucar. [...]
|
27.
amañar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [urdir] preparar, combinar, manegar. 2 [las elecciones] trucar, falsejar. v pron 3 manegar-s'ho, compondre-s'ho, enginyar-se. No sé cómo te amañas, no sé pas com t'ho manegues. 4 amañárselas compondre-se-les. [...]
|
28.
llamar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
enfática] el que és. v intr 11 [con el timbre, con el aldabón] trucar, picar. 12 [con la mano] tustar, trucar, picar. 13 [por teléfono] trucar. 14 llamar de nuevo [a la puerta] tornar a trucar. 15 llamar de nuevo [al teléfono] tornar a trucar (o a picar). 16 ¿quién llama? qui demana?v pron 17 dir-se [...]
v tr 1 cridar. Te llamé varias veces, et vaig cridar diverses vegades. 2 [dar nombre] dir, anomenar. En su casa le llaman Pepe, a casa seva li diuen Pep. 3 [convocar] cridar, convocar. Llamar a una reunión, cridar a una reunió. 4 cridar, fer venir. Llamar al médico, cridar el metge. 5 [atraer] cridar, atreure. Estas agujas llaman al rayo, aquestes punxes criden el llamp. 6 [la atención] cridar. 7 fig cridar. Estaba llamado a un destino más alto, estava cridat a un destí més alt. 8 llamar al orden cridar a l'ordre. 9 llamar de nuevo [a alguien] tornar a cridar. 10 lo que se llama... [frase enfática] el que és. v intr 11 [con el timbre, con el aldabón] trucar, picar. 12 [con la mano] tustar, trucar, picar. 13 [por teléfono] trucar. 14 llamar de nuevo [a la puerta] tornar a trucar. 15 llamar de nuevo [al teléfono] tornar a trucar (o a picar). 16 ¿quién llama? qui demana?v pron 17 dir-se, anomenar-se. Nos llamamos igual, ens diem igual. 18 mar [el viento] canviar de direcció. 19 llamarse de tú, de usted dir-se de tu, de vostè. |
29.
timbre
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 [de la porta] timbre. 2 [campaneta] timbre. 3 [d'un so] timbre. Timbre metàl·lic, timbre metálico. 4 [segell] timbre, timbre móvil, sello. 5 [renda de l'Estat] timbre. 6 [fiscal] timbre. 7 heràld timbre. 8 timbre de glòria fig timbre de gloria. 9 tocar el timbre [trucar] tocar el timbre. [...]
|
30.
telèfon
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 teléfono. 2 telèfon mòbil teléfono móvil. 3 telèfon sense fil teléfono inalámbrico. 4 trucar per telèfon llamar por teléfono. [...]
|