Resultats de la cerca bàsica: 6
Diccionari de la llengua catalana
|
1.
milla
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mida itinerària romana equivalent a 1.482 metres. milla anglesa Milla terrestre. milla marina Unitat de mesura de distàncies utilitzada sobretot en navegació marítima, equivalent a una tercera part de la llegua marina, que són 1.852 metres. milla terrestre Unitat de [...]
|
|
2.
mil·liar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que marca la distància d'una milla, de mil passes. Una pedra mil·liar. [...]
|
|
3.
cable
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
les agències d'informació, informació que arriba per telegrama. Mida equivalent a 120 braces. Mida que correspon a la desena part d'1 milla marina, equivalent a 185,2 metres. [...]
|
|
4.
braça
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Distància que hi ha des de l'extrem d'una mà a l'extrem de l'altra tenint els braços estirats en creu. Mida generalment usada en la marina, equivalent a 1,67 metres. La mar tenia allà una profunditat de tres braces. Mida itinerària equivalent a 1/1.200 de la milla marina [...]
|
|
5.
nus
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
navegació aèria i marítima que correspon a 1 milla marina per hora. [...]
|
|
6.
base
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
fonemes en relació d'oposició. Distància compresa entre les dues alineacions que determinen la milla mesurada. Disposició marc que permet un desplegament jurídic posterior de la matèria. Condició general establerta per una llei de bases. Norma de les que regulen [...]
base
|
base
1 1 f. [LC] Allò sobre què alguna cosa descansa. La base d'una estàtua.
1 2 f. [LC] Part inferior d'alguna cosa per on aquesta descansa sobre el seu suport. La base d'una muntanya.
1 3 f. [AQ] [AR] [LC] Part inferior d'un mur, d'un pilar, d'una columna, d'una torre, etc., diferent de la resta de la construcció per la forma, l'ornamentació, etc. La base d'una columna.
1 4 f. [MT] En mat., línia o pla del contorn d'una figura geomètrica sobre el qual hom imagina que aquesta descansa. L'àrea d'un triangle és igual a la meitat del producte de la seva base per la seva altura.
1 5 f. [AQ] [FIA] En topografia, geodèsia, astronomia, etc., línia acuradament determinada en llargària i en posició, que serveix d'origen per a determinar, per triangulació, les distàncies i les posicions relatives de punts i d'objectes remots.
2 1 f. [LC] Allò per què alguna cosa se sosté. La base del seu raonament. Aquests fets són la base de la seva teoria.
2 2 f. [LC] Part fonamental, essencial, d'una cosa. Les bases d'un tractat. Un dinar fet a base de plats de degustació.
2 3 f. [MD] Part d'un òrgan per on aquest va unit a un altre òrgan més cèntric.
2 4 f. [LC] Element o ingredient principal o essencial d'una mescla, d'un compost, d'un medicament, etc.
2 5 f. [ED] [LC] Conjunt de substàncies actives que causen l'acció principal i característica d'un preparat cosmètic. Base de maquillatge.
2 6 f. [FL] Part d'un mot a la qual poden afegir-se afixos flexius o derivatius.
3 1 f. [MT] En mat., conjunt d'elements d'una estructura, generalment no suprimibles, a partir dels quals hom pot generar-la. Base d'un espai vectorial. Base de subconjunts oberts d'una topologia.
3 2 f. [MT] Nombre del qual són funció tots els nombres d'una taula matemàtica, que ha servit per a construir aquesta taula. La base dels logaritmes neperians és el nombre e.
3 3 f. [MT] En un sistema de numeració, nombre d'unitats d'un ordre que componen una unitat de l'ordre superior. El nostre sistema de numeració té per base el nombre 10.
3 4 [MT] base d'una potència Nombre que caldrà prendre com a factor tantes vegades com indica l'exponent amb què és afectat.
4 1 f. [EL] Terminal d'un transistor bipolar.
4 2 [EL] base de temps Circuit que produeix un senyal periòdic en forma de dent de serra, emprat en els tubs de raigs catòdics per a l'escombratge de la pantalla.
5 f. [FIA] Distància entre dos telescopis els senyals dels quals es combinen per donar una imatge de molta resolució.
6 f. [IN] [LC] base de dades Estructura que permet rebre dades, emmagatzemar-les i extreure-les a petició d'usuaris múltiples i independents entre ells.
7 1 f. [SO] Conjunt dels membres efectius d'una organització formal que no ocupen càrrecs burocràtics ni directius.
7 2 m. i f. [LC] [SP] En diversos esports de pilota, jugador que distribueix el joc.
8 1 f. [LC] Allò que serveix com a element de referència. Preu base.
8 2 [ECT] base imposable Import sobre el qual recau un impost determinat.
8 3 [ECT] base liquidable Import que resulta de restar de la base imposable el valor dels conceptes considerats legalment deduïbles.
8 4 [ECT] base monetària Suma de bitllets i monedes emesos pel banc central d'un país més els dipòsits dels bancs en el mateix banc central.
8 5 [ECT] base de valor Quantitat física d'una mercaderia, simple o composta, el valor de la qual es pren com a unitat per a mesurar el valor, nominal o bé real, de les altres mercaderies.
8 6 [FL] base d'articulació Conjunt d'hàbits articulatoris que formen la pronúncia característica d'una llengua.
8 7 [FL] base de comparació Conjunt de trets fonològics comuns a dos o més fonemes en relació d'oposició.
8 8 f. [TRA] Distància compresa entre les dues alineacions que determinen la milla mesurada.
8 9 f. [AD] Disposició marc que permet un desplegament jurídic posterior de la matèria.
8 10 f. [DR] Condició general establerta per una llei de bases.
8 11 f. [LC] Norma de les que regulen un concurs o un premi. Les bases d'un concurs.
9 1 f. [DE] Complex d'instal·lacions on les unitats militars es recolzen per fer activitats, tant en temps de pau com en temps de guerra. Base aèria, base d'operacions, base logística, base naval.
9 2 f. [LC] [SP] En el beisbol, vèrtex del camp de joc.
10 f. [QU] Compost químic que és capaç de captar o d'acceptar ions d'hidrogen o protons procedents d'un àcid i que, en conseqüència, és capaç de neutralitzar els àcids per a formar sals i, en una solució aquosa, d'alliberar ions hidròxid (OH-).