forma

1 1 f. [LC] [MT] Aparença externa d'una cosa, conjunt de línies i superfícies que en determinen el contorn. Un cos de forma quadrada, esfèrica. La forma d'una plaça. La forma del cap. Un diable en forma d'àngel. Sota la forma d'un diable. La forma d'un capell.
1 2 f. [LC] per ext. Presentar el mal sota una forma atractívola. La forma de govern d'un estat. La forma monàrquica, republicana.
1 3 f. pl. [LC] Línies i superfícies que fan el contorn del cos humà. L'elegància de les formes. Un vestit que dibuixa les formes.
2 1 f. [GL] [LC] Manera d'existència, d'acció o de manifestació d'una mateixa cosa o substància. El diamant, el grafit i el carbó són formes al·lotròpiques del carboni. Les formes gramaticals d'un mot.
2 2 f. [MT] En mat., polinomi homogeni. Forma lineal, forma quadràtica.
2 3 [GL] forma cristal·lina Poliedre cristal·lí.
2 4 [MD] forma farmacèutica Varietat en què es pot presentar un medicament per tal de facilitar-ne l'administració al malalt.
3 1 f. [LC] Manera exterior de procedir segons certes regles. En bona forma. En deguda forma. Observar les formes de la justícia. Un argument en forma.
3 2 [LC] de forma que loc. conj. De manera que.
3 3 [LC] no haver-hi forma Ésser impossible. No hi havia forma de convèncer-lo.
3 4 [LC] en certa forma loc. adv. En certa manera. En certa forma podem dir que res no ha canviat.
3 5 f. [LC] Manera d'expressar el pensament. El fons d'aquesta obra és molt inferior a la forma. Una forma negligida, descurada. Una forma nova, original.
3 6 f. [DR] Manera d'exterioritzar o de materialitzar un acte, un negoci, una norma jurídica, etc.
3 7 f. [MU] Manera d'organitzar una idea musical d'acord amb un determinat programa per tal que els diferents elements que constitueixen l'obra quedin coordinats en un tot homogeni.
3 8 f. pl. [LC] Manera exterior de captenir-se envers els altres. Mancar a les formes.
4 f. [RE] forma d'un sagrament Paraules que li donen virtut sagramental.
5 1 f. [LC] Condició física, especialment amb vista a una determinada pràctica esportiva. Nedar per mantenir la forma.
5 2 [LC] estar en forma Tenir la forma física òptima.
6 1 f. [BI] [BO] [EG] [ZOA] Grup de classificació taxonòmica inferior a l'espècie atenent a petites variacions morfològiques.
6 2 [EG] forma biològica [o forma vital] Conjunt de característiques morfològiques d'un vegetal o d'un animal que reflecteix la seva adaptació a les condicions ambientals. Les plantes cactiformes representen una forma vital adaptada a ambients secs.
7 1 f. [FL] Realització d'una unitat lingüística.
7 2 [FL] [LC] forma comparativa Comparatiu.
7 3 [FL] forma de citació Forma d'un mot variable que s'usa com a entrada de diccionari.
7 4 [FL] forma feble Forma verbal arrizotònica.
7 5 [FL] forma fonètica Combinació de fonemes, susceptible d'ésser pronunciada i amb un significat determinat.
7 6 [FL] forma forta Forma verbal rizotònica.
7 7 [FL] forma incoativa Forma verbal dels verbs de la tercera conjugació que pren l'increment incoatiu.
7 8 [FL] forma intensiva Forma que reforça el significat d'un mot.
7 9 [FL] forma lliure Forma lingüística susceptible d'ésser usada com a oració.
7 10 [FL] forma nominal del verb Forma verbal no afectada per la categoria de persona.
7 11 [FL] forma plena Forma més extensa que pot adoptar un mot.
7 12 [FL] forma prefixada a) Primer element d'un mot compost, que prové d'una forma llatina o grega o bé d'un mot català o d'una altra llengua, i que, en general, no funciona com a mot independent. Les formes drogo, aqüi i oftalmo són formes prefixades del mot català droga, del mot llatí aqua i del mot grec ophtalmós, respectivament.
7 12 [FL] forma prefixada b) Prefixoide.
7 13 [FL] forma pura Forma verbal dels verbs de la tercera conjugació que no pren l'increment incoatiu.
7 14 [FL] forma reduïda Forma més breu d'un mot que també té forma plena.
7 15 [FL] forma subjacent Representació abstracta d'una forma lingüística, especialment un morfema, un lexema o mot, postulada per l'anàlisi gramatical o especificada per la gramàtica, amb independència que coincideixi o no amb els fets fonètics.
7 16 [FL] forma sufixada a) Darrer element d'un mot compost, que prové d'una forma llatina o grega. Les formes forme i trop són formes sufixades del mot llatí forma i del mot grec trópos, respectivament.
7 16 [FL] forma sufixada b) Sufixoide.
7 17 [FL] forma travada Forma lingüística no susceptible, tota sola, d'ésser usada com a oració.
8 f. [FL] Sistema de regles amb què la llengua organitza la substància lingüística, a la qual s'oposa com a tal.
9 1 f. [ED] Motlle que té la figura i les dimensions d'un objecte que, posat dins o fora d'aquell, s'hi adapta i n'adquireix l'aspecte. Forma de sabata. Forma de fer formatges.
9 2 f. [AF] Motlle que es posa a la premsa per imprimir un full o la cara d'un full. Forma de retiratge. Forma d'impressió.
9 3 [AF] forma de blanc En tip., forma que imprimeix una de les cares del full de paper.
9 4 f. [IMI] Peça de fusta que serveix de motlle en la fabricació i la reparació de calçat.
9 5 f. [IMI] Aparell format per dues mitges formes separables emprat per a eixamplar sabates.
9 6 f. [IT] Objecte que permet que un producte tèxtil agafi la seva forma. Forma de mitjons.
9 7 f. [IT] Motiu ornamental d'un color determinat, destinat a ésser estampat damunt un teixit blanc o en combinació amb altres motius.
10 f. [RE] Hòstia per a combregar. Rebre la sagrada forma.