rebatre impugnar opugnar confutar, refutar d'una manera conclusiva. redargüir combatre desfer un argument tancar la boca(a algú) (fig.) instar(en dialèctica), impugnar la resposta donada a un argument. contradir(->) Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Procediment administratiu per a obtenir una declaració de lesivitat sobre un acte administratiu, que s'ha d'iniciar en el termini de quatre anys des que es va dictar l'acte administratiu si es vol impugnar davant l'ordre jurisdiccional contenciós administratiu. [...]

impugnación f - impugnació f Acció d'impugnar. [...]

impugnar en la jurisdicció contenciosa administrativa. [...]

1 desdir, dir que no després d'haver dit que sí. desmentir, contradir allò que diu algú com a contrari a la veritat; per ext., contradir amb actes. El seu posat desmenteix les seves paraules. impugnar. Impugnar una tesi. opugnar. Opugnar una opinió. refutar, contradir victoriosament una [...]

recurrir en v intr - acudir en / impugnar en / recórrer en v intr Interposar un recurs d'un tipus. ES: Se puede recurrir en alzada ante el Ministerio. Pretende recurrir en amparo ante el Tribunal Constitucional. CA: Es pot recórrer en alçada davant (o prop) del Ministeri. Pretén recórrer en empara [...]

algú) entrebatre's pugnar o estar en pugna lluitar (->) competir(esp. esportivament) Cp. boxar o boxejar 2 v. tr. Lliurar combat contra algú o alguna cosa. Combatre l'enemic, un error, una opinió. opugnar. Opugnar una opinió, una sentència. impugnar lliurar batalla a (o contra [...]