Resultats de la cerca bàsica: 3.099
|
61.
hidrocòria
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Disseminació de les diàspores duta a terme per l'aigua. [...]
|
|
62.
confronta
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Límit, terme o partió que divideix una heretat d'una altra. [...]
|
|
63.
efigiar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dur a terme l'execució en efígie (d'un condemnat). [...]
|
|
64.
formaldehid
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Primer terme de la sèrie dels aldehids alifàtics, de fórmula HCHO. [...]
|
|
65.
consegüent
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que segueix com a resultat, efecte natural o deducció. Els desastres consegüents a la guerra. En lòg., segona proposició d'un argument que consta de dues proposicions. En gram., terme relatiu o conjuntiu amb relació al terme antecedent que el precedeix. Segon terme d [...]
consegüent
|
|
66.
llunació
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Interval de temps que separa, com a terme mitjà, dues llunes noves consecutives. [...]
|
|
67.
penyorar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Castigar amb pena pecuniària. Han penyorat els pastors perquè pasturaven fora del terme. [...]
|
|
68.
quadràtic -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En què el grau màxim d'un terme és 2. Equació quadràtica. Forma quadràtica. [...]
|
|
69.
pontífex
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dignatari de l'Església de Roma, bisbe o prelat. summe pontífex Papa1 2 1. Magistrat sacerdotal que presidia les cerimònies religioses a l'antiga Roma. Persona que, essent una autoritat en un terme, se'n preval i es dona importància. [...]
|
|
70.
teleo- [o telo-]
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma prefixada del mot gr. télos téleos, 'fi', 'terme'. Ex.: teleonomia, telocele, telofase. [...]
|
consegüent
1 adj. [LC] Que segueix com a resultat, efecte natural o deducció. Els desastres consegüents a la guerra.
2 1 m. [FS] En lòg., segona proposició d'un argument que consta de dues proposicions.
2 2 m. [FL] En gram., terme relatiu o conjuntiu amb relació al terme antecedent que el precedeix.
2 3 m. [MT] Segon terme d'una raó aritmètica o geomètrica.
3 m. [MU] Fragment melòdic que, en una fuga o en un cànon, imita l'antecedent.
4 [LC] per consegüent loc. adv. Com a conseqüència.