Els noms dels rius catalans més significatius generalment porten l'article masculí (que provindria d'un mot descriptiu geogràfic masculí elidit o sobreentès, com ara riu). Per exemple: l'Ebre, el Francolí, el Llobregat, l'Onyar, el Segre, el Ter...
N'hi ha uns quants, però, que porten l'article [...]
Un cas especial dels compostos coordinats de noms de colors és l'adjectiu blaugrana, que s'ha lexicalitzat i pot ser invariable (és a dir, no flexiona en gènere i nombre) o bé pot flexionar en nombre. Per exemple:
les jugadores blaugrana
els seguidors blaugranes
Convé notar que la forma [...]
Els noms femenins acabats en -ç formen el plural afegint-hi una -s, la qual cosa fa que la pronunciació del singular i del plural sigui la mateixa. Així el plural de calç, faç i falç és calçs, façs i falçs, respectivament. [...]
Els noms propis de persona es poden abreujar i donen lloc als hipocorístics, és a dir, formes amb caràcter afectuós o familiar, usades en registres informals. En general, se solen formar per truncament:
1. La forma tradicional consisteix en el truncament de la part final del mot, que inclou la [...]
Quan un adjectiu complementa dos o més noms que tenen gènere diferent, l'adjectiu hi concorda en masculí plural. Per exemple:
En aquest carrer hi ha cotxes i furgonetes abandonats.
S'han comprat un tamboret i una cadira rústics.
Ara bé, si es vol evitar el contacte entre un nom femení i un [...]
Els noms de lloc catalans que consten d'algun mot que, abans de la publicació de l'Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans, portava accent diacrític i ara no (com ara cóm 'recipient', cós 'cursa', móra 'fruit', etc.), mantenen l'accent, ateses les dificultats de naturalesa legal que [...]
La majoria de topònims corresponents a noms de països i de poblacions no duen article. Així, no s'escriu article davant de noms com Albània, Mongòlia, Andorra, Flix, Mataró, Lleida, Reus, etc.
En canvi, hi ha topònims que s'escriuen amb l'article al davant, com ara els noms dels rius quan no van [...]
En català, alguns noms (i adjectius) amb el singular acabat en -s són invariables quant al nombre. Per exemple:
alguns noms com ara tos, pols, albatros, cosmos;
els noms que acaben amb el sufix grec -itis: rinitis, hepatitis, flebitis, etc.;
els noms que acaben amb -us: cactus, globus [...]
Malgrat que, en els parlars orientals, de vegades no es neutralitza la vocal e en certs noms propis acabats en -es en posició àtona, com ara Balmes, Blanes, Pedralbes o Sitges, aquestes pronúncies sense neutralització de la e no són acceptables. Font: Gramàtica bàsica i d'ús de la llengua catalana [...]
El mot Nadal i altres noms de festivitats com ara Cap d'Any, Sant Joan o Sant Jordi, quan indiquen una localització temporal (amb el significat de 'al voltant de', 'dins un període de temps'), no duen article i generalment van introduïts per la preposició per. Per exemple:
No sé què voleu fer [...]