FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
pronunciar paraula. No gosa ni pronunciar el seu nom. Fer sentir públicament. Pronunciar un discurs. Pronunciar una sentència. Declarar la pròpia decisió. La cort encara no s'ha pronunciat. Pronunciar-se a favor d'alguna cosa. Un grup militar, un general amb les tropes que comanda [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Especialment qui en té l'encàrrec, fer saber de paraula o per escrit. La comissió va referir al ministre el resultat de les seves investigacions. Atribuir a una causa, a un motiu, a un origen. Atribuir (a una cosa) una relació de dependència, de subordinació, etc., amb [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
descobert a l'enemic. Una paraula presenta molt diverses accepcions. Tal paraula presenta femení. L'assumpte es presentava molt bé. Posar provisionalment (un objecte) al lloc on ha d'anar col·locat per veure si hi va bé o si cal modificar-lo. Presenta el mirall a la paret i veurem si hi [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
acabat per un compromís. Manera d'elecció canònica per la qual tots els electors confereixen poders a un o més per a elegir. Obligació contreta per una promesa, una paraula donada, etc. Tenir un compromís. Complir un compromís. Situació crítica. Posar [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Mantenir una posició presa a l'enemic. Mantenir la conversació. Mantenir-se àgil, vigorós, fresc. Mantenir-se en un lloc, en una posició. mantenir converses (o reunions, etc.) Tenir-les. mantenir correspondència amb algú Cartejar-se amb ell. mantenir la paraula [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Lloc elevat des d'on els oradors adreçaven la paraula al poble en l'antiguitat. Lloc elevat, amb ampit, des d'on els oradors parlen en una assemblea deliberant. Pujar un orador a la tribuna. Trona1 1 1. Mitjà que hom utilitza per a expressar la seva opinió o difondre un [...]
El dígraf ny, que es troba en mots com vinya i Catalunya, representa un únic so. Es presenta en diverses posicions dins d'un mot:
enmig de paraula, entre vocals: cenyir, companyia, escanyar-se, guenyo, pinya, vergonya; Avinyó, Balenyà, Banyoles, Bolonya, la Corunya, etc.;
a final de paraula [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Arribem a Llíria quan ja és fosc. ésser fosc com una gola de llop Ésser enterament fosc. fer-se fosc Fer-se de nit, caure la nit. A l'hivern, a les sis ja es fa fosc. Difícil de veure, de discernir, d'entendre. Un escrit fosc. Una paraula fosca. Aquestes són [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
les forces. Li ha mancat el cor. Li ha mancat el terreny sota els peus. Fer actes contraris a alguna cosa. Mancar a la fe jurada, a la seva paraula, al deure. Ofendre algú, no tenir-li el respecte degut, no tornar-li el que hom li deu. No manquis mai als teus pares. No reeixir (en alguna [...]
