1.
aparença
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Manera d'aparèixer, aspecte exterior. Persones d'aparença totalment plebea, rústica. Signes exteriors conduents a determinar un judici sobre el caràcter d'una persona, d'un acte, etc. Totes les aparences són contra d'ell. Jutjar per les aparences. Allò que no [...]
|
2.
aparença
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències socials
Manera de mostrar-se a la vista, aspecte exterior. [...]
|
3.
aparença
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Dret
[...]
|
4.
aparença
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 [aspecte exterior] apariencia. 2 pl [signes exteriors, indicis] apariencias. Jutjar per les aparences, juzgar por las apariencias. 3 amb aparença de pl con apariencia de, bajo especie de. 4 d'aparença pl de apariencia. 5 en aparença pl en apariencia. 6 salvar les aparences pl cubrir (o guardar [...]
|
5.
aparença
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
, aquest home t'odia. cobertora(fig.) tapadora(fig.) superfície(fig.). No veure sinó la superfície de les coses. exterioritat. No et fiïs de les exterioritats. crosta(fig.), aparença exterior. capa, en la frase sota capa de. mantell. Vingué amb mantell de pau, hipòcritament (Alc.). semblança [...]
1 Manera d'aparèixer, aspecte exterior. aspecte. Un home d'aspecte repulsiu. cara. Aquesta roba fa cara d'ésser molt bona. color. Sap donar un color de veritat a les seves mentides. exterior (m.). L'exterior d'una persona, el seu aspecte. presència. És un home de presència majestuosa. façana (fig.). La façana és bona, però té una malaltia inguarible, el pobre! vernís (fig.). Aquest aspecte sa que té és solament un vernís. aire. Això té tot l'aire d'ésser una mentida. escorça (fig.). Cal considerar el fons, no l'escorça de les coses. màscara o careta (fig.). Sota la màscara de l'amistat, aquest home t'odia. cobertora (fig.) tapadora (fig.) superfície (fig.). No veure sinó la superfície de les coses. exterioritat. No et fiïs de les exterioritats. crosta (fig.), aparença exterior. capa, en la frase sota capa de. mantell. Vingué amb mantell de pau, hipòcritament (Alc.). semblança. Viciós sota semblança de virtuós. parença 2 Allò que no és sinó aparent, que sembla i no és, imatge enganyosa. ombra (fig.). No li resta sinó una ombra del seu antic poder. En això que dius no hi ha ni una ombra de veritat. simulacre. Un simulacre de combat naval. fantasma. D'això, en diu un home d'honor? No n'és més que un fantasma. miratge (fig.). El seu patriotisme tan admirat no era més que un miratge. oripell, cosa de mínim valor i molta aparença. faramalla, conjunt de coses de certa aparença, però de poca importància. 3 En aparença: Aparentment. D'aparença: De fantasia. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |
6.
aparença de personatge
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Comunicació. Audiovisuals
Element que permet modificar l'aspecte d'un personatge d'un videojoc. [...]
|
7.
aparença de bon dret
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Dret
Supòsit que permet a una administració pública o un òrgan judicial adoptar una mesura cautelar si considera que les pretensions de qui la demana semblen més fonamentades que les de l'Administració pública. [...]
|
8.
feminitzar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Donar aparença femenina (a algú o a alguna cosa). Prendre aparença femenina. [...]
|
9.
fantotxe
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que és molt menys del que aparença, que no pot ésser presa seriosament. [...]
|
10.
parença
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Aparença 1. [...]
|