FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
No fidel, mancat de la deguda fidelitat. Un amic infidel. Un marit infidel a la seva muller. Una traducció infidel. Les nacions infidels. Persona que, en relació amb una determinada religió, en professa una altra o no en professa cap. Convertir els infidels. Predicar la religió [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 deslleial pèrfid, que traeix fredament la confiança que hom té posada en ell. fementit, que manca a la fe, a la paraula donada. traïdor perjur, que manca al jurament fet. 2 adúlter, en el matrimoni. 3 En la religió: pagà. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
-: infermer, infidel, inflar, informació, infusió, ínfim; infrahumà, infraroig, etc.
en alguns casos, davant b, p, m: la lletra n es manté en els compostos el primer constituent dels quals acaba en aquesta lletra: benparlat, benpensant; enmig, granment, tanmateix, etc. I també es manté en algun topònim [...]
Fitxa
6257/2Darrera versió: 18.03.2016
Títol
Ortografia de 'n'
Resposta
L'escriptura de la grafia n no presenta dubtes en molts mots de la llengua, com ara bronze, cendra, conreu, etc., però sí en mots com enmig, confabular o inflar.
Convé recordar que s'escriu n en els casos següents:
en general, davant v: canvi, convenient, convuls, envair, enveja, invent, etc., però s'escriu m a: circumval·lació, tramvia, triumvir, etc.
davant f, en els mots que comencen per: con-: confabular, confecció, conferència, confessar, confit; Conflent, etc. en-: enfadar, enfarinar, enfeinat, enfilar, enfonsar, enfortir, etc. (però s'escriu m a èmfasi, emfisema, emfiteusi) in-: infermer, infidel, inflar, informació, infusió, ínfim; infrahumà, infraroig, etc.
en alguns casos, davant b, p, m: la lletra n es manté en els compostos el primer constituent dels quals acaba en aquesta lletra: benparlat, benpensant; enmig, granment, tanmateix, etc. I també es manté en algun topònim estranger, com Canberra i Istanbul.
Consulteu el diccionari per a més dubtes sobre les grafies m/n.
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'estar en rengs. rompre files [o rompre les files] Cessar d'estar en files. Ésser infidel (a un compromís). Rompre un pacte, una treva, un prometatge. rompre amb algú Interrompre-hi les relacions. Davant d'infinitiu introduït per la preposició a, començar [...]
L'escriptura de la grafia n no presenta dubtes en molts mots de la llengua, com ara bronze, cendra, conreu, etc., però sí en mots com enmig, confabular o inflar.
Convé recordar que s'escriu n en els casos següents:
en general, davant v: canvi, convenient, convuls, envair, enveja, invent, etc., però s'escriu m a: circumval·lació, tramvia, triumvir, etc.
davant f, en els mots que comencen per: con-: confabular, confecció, conferència, confessar, confit; Conflent, etc. en-: enfadar, enfarinar, enfeinat, enfilar, enfonsar, enfortir, etc. (però s'escriu m a èmfasi, emfisema, emfiteusi) in-: infermer, infidel, inflar, informació, infusió, ínfim; infrahumà, infraroig, etc.
en alguns casos, davant b, p, m: la lletra n es manté en els compostos el primer constituent dels quals acaba en aquesta lletra: benparlat, benpensant; enmig, granment, tanmateix, etc. I també es manté en algun topònim estranger, com Canberra i Istanbul.
Consulteu el diccionari per a més dubtes sobre les grafies m/n.