Optimot. Consultes lingüístiques - Llengua catalana

valent -a

1 adj. [LC] Que té coratge a emprendre grans afers, a afrontar els perills sense por. Calen homes valents per a defensar la ciutat. Valent en armes.
2 1 [LC] de valent loc. adv. Molt1 1. Va caminar de valent. Menjar de valent. Va ploure de valent.
2 2 [LC] a la valenta loc. adv. Amb gran punya. Ell s'ho va prendre a la valenta.
3 adj. [LC] Anteposat al substantiu, fort, intens o molt gran. És un valent pocavergonya.
Institut d'Estudis Catalans
Abreviacions