sop[á], però soparà, soparíeu, sopar-hi, pronunciats amb erra simple)
Aquest fenomen, però, té força excepcions. Entre els mots aguts patrimonials, solen ser excepció la major part de monosíl·labs, però també hi ha excepcions entre els mots polisil·làbics, els manlleus i els mots de nova creació més [...]
Per saber quan s'usa l'accent obert (o greu) de la o dins d'un mot, hi ha una sèrie de pautes útils. Per exemple, la o du accent obert en els casos següents:
En mots aguts:
els mots açò, això, allò, però, etc.
els noms arròs, espòs, repòs, talòs, terròs; Ambròs, Bolòs, Seròs, Tredòs [...]
Per saber quan s'usa l'accent obert (o greu) de la e dins d'un mot, hi ha una sèrie de pautes útils. Per exemple, la e duu accent obert en els casos següents:
En mots aguts:
la majoria dels acabats en -è: alè, amè, cafè, cinquè, comitè, mercè, oboè, perquè, serè, terraplè, vostè, etc.
la [...]
la, no s'apostrofa davant de noms femenins que comencen amb i, u, hi, hu àtones: na Irene, la Isabel.
En els parlars del Principat de Catalunya, generalment s'usa l'article definit amb els noms femenins (tant si comencen per vocal com per consonant) i amb els masculins començats per vocal (la Maria [...]
Per saber quan s'usa l'accent tancat (o agut) de la o dins d'un mot, hi ha una sèrie de pautes útils. Per exemple, la o du accent tancat en els casos següents:
En mots aguts:
la majoria de mots que fan el plural en -ons: atenció, avió, botó, camió, cançó, traïció, etc.
els acabats en -ós [...]
Les varietats geogràfiques de la llengua catalana es divideixen en dos grans blocs: l'oriental i l'occidental.
Oriental
Pertanyen al bloc oriental els dialectes alguerès, septentrional, central i baleàric.
Alguns d'aquests dialectes tenen subdialectes:
Dins del central hi trobem el gironí [...]
Una de les funcions de la dièresi és marcar que una i o una u no formen diftong amb la vocal anterior. Ara bé, no l'hem d'escriure en els casos següents:
1. En l'infinitiu, gerundi, futur i condicional dels verbs acabats en vocal + ir. Per exemple: agrair, agraint, agrairé (agrairàs, agrairà [...]
Les oracions subordinades substantives que tenen el verb flexionat s'enllacen amb la principal amb la conjunció que. Malgrat que de vegades s'omet aquesta conjunció, sobretot quan a l'oració principal hi ha verbs com ara demanar, pregar, esperar, agrair, etc., en tots els casos i registres cal [...]
pronom feble:
1. En les dislocacions: és a dir, quan es desplaça cap a la dreta o l'esquerra un element que aporta informació coneguda, es reprèn aquest element amb un pronom feble quan la pronominalització és possible. Per exemple:
Els papers ja els he dut al despatx.
Hi aniré, a Montserrat.
Cal [...]
Amb el sentit de perdre intencionadament el temps per demorar la resolució d'un problema, es pot fer servir l'expressió marejar la perdiu. Altres expressions que es poden fer servir amb un sentit similar, segons el context, són embolicar la troca, perdre el temps, distreure, fer el ronsa, enredar [...]