FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Esperit que, segons els pagans, presidia el destí d'una persona o lloc, deïtat tutelar. El geni tutelar de Sòcrates. Ésser al·legòric que personifica una idea abstracta. El geni de les arts. Caràcter peculiar, tendència pròpia, d'un poble, d'un [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer treballar d'una manera adequada (alguna cosa, algú) per fer-li adquirir, desenvolupar, conservar, una aptesa, una habilitat, una facultat. Exercitar els dits a tocar un instrument. Exercitar l'esperit a raonar. Exercitar els músculs. Exercitar els soldats en el maneig del fusell. Ell [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
herència Consentir legalment a rebre-la. Rebre en l'esperit com a veritable o valedor. Acceptar un càstig. Tots els presents van acceptar les condicions de pau. Acceptar una teoria. Li costa acceptar aquestes idees. Acceptar la mort. Accepta la seva responsabilitat en aquest afer. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Donar dins si mateix, per la fecundació, existència (a un nou ésser). A la somera és pròpia cosa de concebre ase. La comtessa concebé un fill del dit comte. Maria concebé per obra de l'Esperit Sant. Algú, formar-se dins seu (idea d'alguna cosa). Concebre un [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
beguda l'ha emmetzinat. Doctrines que emmetzinen l'esperit. Posar metzina (en alguna cosa), infectar amb metzina. Emmetzinar una vianda, el vi. Emmetzinar l'aigua dels pous. Respirar un aire emmetzinat. Ells, en reportar les vostres paraules, les emmetzinen. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
cavalleria. Cavalleria errant. Dignitat, posició, característiques del cavaller. Esperit, usos, pràctiques, dels cavallers. Cavalleria no està en cavall ni en armes, ans està en cavaller. Fet heroic, galant, exercici o acte de destresa propi d'un cavaller. Fer algú [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Què va fer ell en presència del perill? presència d'esperit Qualitat de qui no es desconcerta davant d'un perill, d'un succés advers, de quelcom imprevist. Aparença 1. És un home d'una presència majestuosa. Tenir bona presència, mala presència. Bona [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Exercir la facultat de concebre, de jutjar, d'inferir. És un home que pensa molt bé. La llibertat de pensar. Posseir aquesta facultat. Penso, ergo existeixo. pensar en alguna cosa, en alguna persona, a fer alguna cosa Tenir-la o tenir-ho present a l'esperit, no oblidar-la o no [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'allò que l'orador ha afirmat en la proposició. Document que renova el contingut jurídic d'un acte anterior per tal de fer-lo vigent. Sagrament d'algunes confessions cristianes destinat a fer davallar l'Esperit Sant sobre el cristià per confirmar-lo en la gràcia del baptisme. En [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Manera d'estar disposat o arranjat. No m'agrada la disposició dels mobles. Estudiar la disposició dels astres. Estat d'esperit o de cos en què algú es troba per a fer alguna cosa. No està en disposició de llevar-se encara. No estic en disposició de treballar, d [...]
