Resultats de la cerca bàsica: 196
|
91.
boix 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
(Lonicera xylosteum). Fusta de boix, de fibra compacta, molt usada en torneria i per a l'obtenció de gravats xilogràfics. Gravar al boix. Estampa obtinguda amb la tècnica de gravat al boix. Mà de morter. [...]
|
|
92.
maça
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
de capolar lli, espart, etc. Mà de morter. Peça formada per un mànec de fusta amb una bola de fusta, de feltre o de roba folrada de cuir, que hom empra per a percudir les timbales. Insígnia consistent en un bastó amb el cap d'or o d'argent, que es porta, en certes [...]
maça
|
|
93.
adreçar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
dels estris o dels instruments necessaris per a alguna cosa. Adreçaren vint homes d'espases, bastons i coltells. Acabar (teixits) mitjançant una operació d'adreçament. Donar una passada de guix o de morter (a una paret) i allisar-la abans d'emblanquinar-la o pintar-la. Rectificar [...]
|
|
94.
bomba 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Artefacte de ferro o altre material resistent, generalment esfèric, ple de pólvora o d'un altre explosiu, amb una metxa, especialment el que es disparava amb un morter i esclatava en caure a terra. La bomba va esclatar a poques passes de nosaltres. bomba de mà Granada1 1 1 [...]
|
|
95.
maneta
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'un eix, la qual, doblegada en angle recte per l'altre extrem, serveix per a comunicar a l'eix un moviment de rotació. Un piano de maneta. La maneta d'un molinet de cafè. Mà de morter. Cilindre per a moldre cacau. Busca d'un rellotge. Peça de cuir o de tela que es posa a la [...]
|
|
96.
mà
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
avantatge per a cap dels dos. per mà de Per mitjà de. per sota mà D'amagat. Representació convencional d'una mà amb l'índex estès, per a indicar una direcció, cridar l'atenció sobre un paràgraf, etc. mà de morter Maça amb què es [...]
|
|
97.
picar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
roba en rentar-la. Picar la terra. Picar la sal al morter. Picar la carn per fer mandonguilles. Picar tabac. Topar 1 1. Ha picat amb el cap a terra. El cotxe ha picat de cara contra un fanal. La pilota ha picat al travesser. Rentar (madeixes de fil) tot sotmetent-les a l'acció d'unes maces que [...]
|
|
98.
emmorterar
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Construcció
Posar morter. [...]
|
|
99.
opus caementicium [la]
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències socials
Aparell d'època romana format per una barreja de pedra, fragments de terrissa, marbre, etc. amb morter, seguint la tècnica de l'encofrat. [...]
|
|
100.
mosaic
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Arts
Decoració de parets i sòls feta per la incrustació, en un fons de morter, de tessel·les de diferent naturalesa i color formant composicions figuratives o geomètriques. [...]
|
maça
1 f. [DE] [LC] Arma antiga contundent consistent en un bastó sovint guarnit de ferro, de cap molt gruixut, el gruix del qual va disminuint fins a l'altre extrem, per on s'engrapa.
2 1 f. [LC] Objecte de forma semblant a la de la maça antiga.
2 2 f. [LC] Instrument similar a la maça usat en els gimnasos.
2 3 f. [LC] Instrument de capolar lli, espart, etc.
2 4 f. [LC] Mà de morter.
2 5 f. [MU] Peça formada per un mànec de fusta amb una bola de fusta, de feltre o de roba folrada de cuir, que hom empra per a percudir les timbales.
3 f. [ED] Insígnia consistent en un bastó amb el cap d'or o d'argent, que es porta, en certes solemnitats, davant els reis, els governadors, els ajuntaments, els capítols, etc.
4 1 f. [IMI] Eina consistent en un tros de fusta dura o de ferro travessat per un mànec afectant la forma d'un martell.
4 2 f. [AQ] Eina consistent en un tros de ferro travessat per un mànec llarg i prim de fusta, emprada per a picar pedra.
5 f. [AQ] Gros bloc de fusta o de ferro guiat per dos pilars, que s'alça i es deixa caure d'un cop, i serveix per a clavar estaques.
6 f. [AGF] Aixa per a escorxar.