remuc. Ovella que bela perd el remuc. remugóo remugueig ruminació remugada Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 blanquejar, fer tornar blancs els teixits o filats. empal·lidir, fer tornar pàl·lid. aclarir, rebaixar el color d'una cosa. 2 (descolorir-seo descolorar-sepron.) deixar. Aquesta roba no deixa gens. esgrogueir-se esblaimar-se esblanqueir-se perdre. Aquesta roba perd en rentar-la. Manuel [...]

, hom sovint els perd. Cuitar el pas. Cuitar camí. exagerar(->) Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

, en sentit psicològic, coneixement intuïtiu que l'esperit té de la seva pròpia existència. Quan l'home dorm, perd la consciència dels seus actes. esma, estat conscient; noció d'allò que ens succeeix. El nen va caure i va perdre l'esma. sentits, en certes frases. Morir amb tots els seus sentits [...]

1 v. intr. Sortir un líquid del recipient. vessar-se. 2 v. intr. Un recipient, deixar escapar el líquid. perdre. Aquest càntir perd. regalar. Aquesta gerra regala. regalimar, fer regalims un líquid que regala. sobreeixir, vessar-se de massa ple. L'olla sobreïx. escolar-se. La gerra s'ha [...]