FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
i tomentoses a l'anvers, i flors grogues, pròpia de la franja litoral (Thymelaea hirsuta). bufalaga tintòria Bufalaga en forma de mata, de fulles estretament oblongues i flors groguenques, que es fa a les brolles dels terrenys calcaris i que s'havia emprat per a tenyir la llana de groc [...]
L'adjectiu que significa 'relatiu o pertanyent a l'Ebre o als indrets propers al curs d'aquest riu' és ebrenc, ebrenca. També s'aplica a algú natural del territori que comprèn els municipis del sud de Catalunya i els del sud de la Franja, les aigües dels quals són tributàries de l'Ebre. Per [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
defectuosa dels motius ornamentals. En la composició d'un text, franja blanca formada per la coincidència d'espais entre paraules en diverses ratlles consecutives. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
patinatge, una pista coberta. Via destinada a un ús molt específic, com per exemple la circulació de bicicletes, fer-hi curses, etc. Superfície delimitada generalment per línies en què es desenvolupa una competició. Pista d'atletisme. Camí o franja longitudinal [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, robust i vermell amb una franja negra al mig i la punta groga (Larus audouinii). gavina de Delaware Ocell de la família dels làrids (Larus delawarensis). gavina menuda Ocell de la família dels làrids, que no sobrepassa els 28 centímetres de llargada (Larus minutus). gavina [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
País Valencià, a les Illes Balears, a la Franja de Ponent, a la Catalunya del Nord, a Andorra, a la ciutat sarda de l'Alguer i a la comarca murciana del Carxe. Relatiu o pertanyent al català. català central Dialecte oriental del català parlat en una part del Principat de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tros llarg de certa amplària de drap, de paper, de cuir, de metall, etc. banda sonora Franja d'una cinta cinematogràfica o de vídeo que té el so enregistrat. banda sonora Música d'una pel·lícula. Formació anatòmica estreta i allargada. Tira de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
blanc amb el cap i el coll de color verd fosc i franja de color canyella al pit (Tadorna tadorna). ànec buixot Ocell de la família dels anàtids, d'uns 48 centímetres de llargada, amb el plomatge negre i blanc (Aythya marila). ànec canyella Ocell de la família dels [...]
, aquesta
aquest, aquesta
(este, esta)
Proximitat al receptor
aquest, aquesta
aqueix, aqueixa
(eixe, eixa)
Llunyania
aquell, aquella
aquell, aquella
El sistema binari és propi de la majoria de parlars. En canvi, els parlars valencians i el de la Franja presenten un sistema ternari.
Els [...]
tarda s'ha introduït més recentment per fer referència a la franja horària posterior al migdia. En algunes zones també es fa servir bona vesprada. Cal tenir en compte, però, que també és possible fer servir bon dia si som a la tarda. Per exemple:
Bona tarda (o bona vesprada). Ara que ja hem dinat [...]
