Resultats de la cerca frase exacta: 1.704
|
81.
sabateta
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Orella de mar. sabatetes de la Mare de Déu [o sabatetes del Nen Jesús] Abellera². sabatetes de la Mare de Déu [o sabatetes del Nen Jesús] Cipripedi. sabatetes de la Mare de Déu [o sabatetes del Nen Jesús] Conillets. sabatetes de la Mare de Déu [o [...]
|
|
82.
predestinar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Destinar per endavant. Tot semblava predestinar-lo a l'èxit. Déu, destinar per endavant (algú) a la salvació. [...]
|
|
83.
beneir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Una persona, especialment un sacerdot o una sacerdotessa, invocar la protecció de Déu (sobre algú o sobre alguna cosa) amb paraules o cerimònies rituals. El bisbe beneí els assistents. Beneir una nau. Beneir la taula abans de menjar. Consagrar 1 1. Beneir l'aigua, un ciri [...]
|
|
84.
dècuple 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Format per deu. [...]
|
|
85.
ditet
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Palanqueta de transmissió de certs mecanismes. ditets de la Mare de Déu Didalets de la Mare de Déu. [...]
|
|
86.
henoteisme
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pràctica d'alguns pobles antics, que adoraven un sol déu, sense negar l'existència dels déus d'altres pobles. [...]
|
|
87.
deïforme
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Semblant a un déu. [...]
|
|
88.
decenni
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Període de deu anys. [...]
|
|
89.
Deu del Veïnat, Can
Font
Nomenclàtor de Catalunya
Vallès Oriental
Sant Feliu de Codines
Deu del Veïnat, Can
Edificació aïllada (mas, casa...) [...]
|
|
90.
mancament
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de no conformar-se a allò que hom deu, de mancar a algú ofenent-lo, no tenint-li el respecte degut, no tornant-li el que hom li deu. Un mancament a la fe jurada. Cal perdonar-li els seus mancaments. [...]
|
