L'apostrofació davant de sigles i acrònims varia d'acord amb la manera com es pronuncien aquestes abreviacions: com si fossin mots (pronunciació sil·làbica: IVA, INCAVI) o lletra per lletra (pronunciació lletrejada: UGT, NBA).
Pronunciació sil·làbica
En el cas de les sigles i els acrònims que es [...]
És habitual que el nom de les universitats aparegui abreujat mitjançant una sigla. A l'hora de decidir si cal apostrofar l'article la davant d'aquestes sigles, cal tenir en compte que l'apostrofació ve determinada per la manera com es llegeixen.
Quan la sigla es llegeix com un mot, si acaba en [...]
Les sigles són abreviacions formades per la unió de parts d'un sintagma al qual habitualment substitueixen. En general, es formen amb les lletres inicials de cadascuna de les paraules plenes (substantius i adjectius) que formen el sintagma. El sintagma abreujat tant pot ser un nom propi com un
nom [...]
Les sigles tenen tant la categoria com el gènere i el nombre del nucli del sintagma nominal que abreugen. Per exemple:
el CAP (el centre d'atenció primària)
una AV (una associació de veïns)
els EUA (els Estats Units d'Amèrica)
les PAU (les proves d'accés a la universitat)
De vegades, el [...]
Davant de les xifres que es diuen amb vocal inicial, 1 i 11, s'apostrofen els articles el i la i la preposició de igual que si estiguessin escrits amb lletres. Per exemple:
l'1 de juliol ('l'u')
l'11 de novembre ('l'onze')
l'11a clàusula del contracte ('l'onzena')
la contractació d'11 jugadors ( [...]
Els articles i les preposicions, quan estan en contacte amb abreviatures, segueixen les regles ortogràfiques d'apostrofació, és a dir, es comporten com si els seguissin mots sencers.
Per exemple:
l'apt. 210 de Girona ('l'apartat')
nota de l'ed. ('l'editor')
l'Excma. Sra. ('l'Excel·lentíssima [...]
'elefant
l'harmonia
plànol d'instal·lació
l'home
d'hora
També s'apostrofen l'article masculí el i la preposició de davant de les xifres 1 i 11:
l'1 de gener
l'11 de març
un joc d'11 peces
En canvi, hi ha una sèrie de casos en què no es fa l'apostrofació:
1. No s'apostrofen els [...]
Les sigles (inclosos els acrònims, que són sigles que es pronuncien com un nom) no s'accentuen. Per exemple:
ADN (àcid desoxiribonucleic)
RASD (República Àrab Sahrauí Democràtica)
SEAT (Societat Espanyola d'Automòbils de Turisme)
En canvi, els mots creuats, que es formen amb fragments dels [...]
Fitxa
303/5Darrera versió: 15.06.2021
Títol
Abreviatures i sigles més habituals: D
Resposta
sense data: s/d
decret: D
decret legislatiu: DLEG
decret llei: DL
reial decret: RD
reial decret legislatiu: RDLEG
reial decret llei: RDL
delegació: del.
per delegació: p. d.
denominació d'origen: d. d'o., DO
departament: dept.
derogatori, derogatòria: derog. descansi en pau (o en pau descansi): DEP
descàrrega: descàrr.
descompte: dte.
despatx: desp.
despesa: desp.
sense despeses: s/desp
desviació: desv.
Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya: DOGC
Diari Oficial de la Generalitat Valenciana: DOGV
Diari Oficial del Parlament de Catalunya: DOPC
dies data: d/d
dies factura: d/fra
dies vista: d/v
dijous: dj.
dilluns: dl.
dimarts: dt.
dimecres: dc.
dipòsit legal: dip. leg., DL
direcció: dir.
direcció general: DG
directiu, directiva: dir.
director, directora: dir.
director general, directora general: dir. gral., DL
discjòquei: DJ
disc versàtil digital (digital versatile disc): DVD
disminuït, disminuïda: dism.
dispensari: disp.
disposició: disp.
dissabte: ds.
distància: dist.
districte: distr.
diumenge: dg.
divendres: dv.
diversos autors: d. a.
divisió: div.
doctor: Dr.
doctora: Dra.
document: doc.
document nacional d'identitat: DNI
drecera: drec.
dreta: dta.
duplicat, duplicada: dupl.
Les sigles es formen generalment amb les lletres
inicials dels mots plens (noms, adjectius, verbs i adverbis). Entre les lletres que les formen, no hi ha d'haver cap punt ni cap espai en blanc. Per exemple:
UGT (i no U.G.T., U G T o U. G. T.)
IVA (i no I.V.A., I V A o I. V. A.)
De vegades també [...]
Es diu que una sigla s'ha lexicalitzat quan s'ha incorporat a la llengua com a mot comú i, per tant, es regeix per les regles de la llengua general. En una primera fase, aquestes sigles s'escriuen en majúscules, recurs gràfic que caracteritza aquest tipus de mots, però com a resultat de la [...]
Fitxa
303/5Darrera versió: 15.06.2021
Títol
Abreviatures i sigles més habituals: D
Resposta
sense data: s/d
decret: D
decret legislatiu: DLEG
decret llei: DL
reial decret: RD
reial decret legislatiu: RDLEG
reial decret llei: RDL
delegació: del.
per delegació: p. d.
denominació d'origen: d. d'o., DO
departament: dept.
derogatori, derogatòria: derog. descansi en pau (o en pau descansi): DEP
descàrrega: descàrr.
descompte: dte.
despatx: desp.
despesa: desp.
sense despeses: s/desp
desviació: desv.
Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya: DOGC
Diari Oficial de la Generalitat Valenciana: DOGV
Diari Oficial del Parlament de Catalunya: DOPC
dies data: d/d
dies factura: d/fra
dies vista: d/v
dijous: dj.
dilluns: dl.
dimarts: dt.
dimecres: dc.
dipòsit legal: dip. leg., DL
direcció: dir.
direcció general: DG
directiu, directiva: dir.
director, directora: dir.
director general, directora general: dir. gral., DL
discjòquei: DJ
disc versàtil digital (digital versatile disc): DVD
disminuït, disminuïda: dism.
dispensari: disp.
disposició: disp.
dissabte: ds.
distància: dist.
districte: distr.
diumenge: dg.
divendres: dv.
diversos autors: d. a.
divisió: div.
doctor: Dr.
doctora: Dra.
document: doc.
document nacional d'identitat: DNI
drecera: drec.
dreta: dta.
duplicat, duplicada: dupl.