Optimot. Consultes lingüístiques - Llengua catalana

estatge

m. [LC] [AQ] Habitació, lloc on hom s'està.
m. [GL] Unitat cronoestratigràfica superior a la cronozona i inferior a la sèrie, que equival geocronològicament a l'edat.
m. [LC] [EG] Zona de les regions de muntanya caracteritzada pel tipus de vegetació i de paisatge d'acord amb la forma en què aquestes es van diversificant i superposant a conseqüència dels canvis climàtics que es produeixen amb l'altitud. Estatge alpí, subalpí, nival.
m. [MI] estatge d'una mina Conjunt de labors mineres situades en un mateix nivell.
Institut d'Estudis Catalans
Abreviacions