FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té un aspecte desagradable a la vista, mancat de bellesa. Un home lleig. Una cara lletja. Un vestit molt lleig. lleig com un pecat Molt lleig. Moralment ofensiu, repulsiu. Una acció lletja. És un costum molt lleig. És lleig de fer això. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Desposseït de la seva forma natural o pròpia. Té els peus deformes. Que presenta en la seva forma alguna grossa irregularitat o anomalia que el fa lleig, desplaent, repulsiu. És un home deforme. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Lleig, mal fet, brut, no reeixit, dolent, etc., s'aplica a aquelles coses que hom esperava que fossin boniques, correctes, ben fetes, etc. L'orador estava borratxo i ha fet un discurs galdós. Volia lluir-se, però va fer un paper ben galdós. Quina roba més galdosa! [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
troba en alguna cosa. Menja amb un gust! Ara esmorzes? Que vagi de gust. Riure de gust. Ho faré amb molt gust. Troba gust a amoïnar-lo, a fer-los barallar. Ho fa pel gust de mortificar-me. Discerniment del bell i del lleig, especialment en una obra d'art. Gust natural, adquirit. Formar-se [...]