FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Peça corba de l'arada que uneix el dental al camatimó. Pal bifurcat en el seu extrem que serveix per a aguantar l'antena d'una embarcació. Braçolada . Fil de cotó doblat a dos caps, però sense torsió, que és usat en la fabricació de vetes com si fos un [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Aguantar al damunt el pes (d'una cosa) impedint que caigui o s'enfonsi. Els pilars que suporten la volta. Rebre (el pes, l'esforç, d'una cosa) sense cedir, sense ésser-ne damnejat. La teulada no pogué suportar el pes de la neu i s'enfonsà. La nau no podia suportar més temps [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Els aplaudiments, els crits d'entusiasme, esclataren arreu. Va esclatar una riallada general. Va esclatar la revolta. Llavors la seva còlera esclatà. Esclatar algú en improperis, en insults. No em vaig poder aguantar més: vaig esclatar. Esclatar de riure. esclatar a riure (o a [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
alè Reposar abans de reprendre un treball, una activitat, un esforç, etc. no fer un alè d'aire No córrer gens de vent. tenir l'alè llarg Aguantar molt temps sense respirar. Capacitat de sostenir un esforç. Es necessita molt d'alè per a traduir aquest poema. alè de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cara estreta d'un objecte el qual té una dimensió molt més petita que les altres dues. Posar una rajola de cantell. Donar-se un cop contra el cantell de la taula. Fer aguantar una moneda, una medalla, de cantell. a cantell Amb les posts del folre del buc disposades cantell amb [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
ningú no gosa atacar-lo. Si plou empareu-vos amb el paraigua. Aguantar (una cosa que amenaça de caure). L'armari es va decantar i hauria caigut si jo no l'hagués emparat amb les mans. Agafar-se a alguna cosa, recolzar-s'hi per no caure. Anava a caure escales avall, però em vaig poder [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
insuportable. És una llauna haver d'aguantar constantment les seves queixes. donar la llauna a algú Enutjar-lo. donar la llauna a algú Despatxar-lo, acomiadar-lo. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Peça de fusta estreta i de poc gruix emprada amb d'altres per a aguantar les teules, en la construcció de bastiments, per a fixar-hi arrimadors i empostissats, etc. llata de ràfec Llata inferior en un vessant de teula plana de més amplada que les altres per tal de disminuir la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer aguantar (alguna cosa) per la seva part superior sense res que la sostingui per sota. Encara no han penjat les cortines del menjador. Pengen les llonganisses amb claus a les bigues. Penjar domassos als balcons. Penjar un mirall a la paret. penjar els hàbits Abandonar la vida religiosa [...]
