1 esperit celestial àngel tutelar, àngel de la guarda. angelot, figura gran d'àngel que hom pintava en els retaules o col·locava en les façanes. la milícia angèlica (o celestial), els àngels en el seu conjunt. geni tutelaro dèmon, esperit que, segons la teologia pagana, protegia les persones o [...]

1 Acció de penetrar (->). penetrament 2 Facultat d'anar fins al fons de les coses. intuïció perspicàciao perspicacitat finor d'esperit subtilitato subtilesa clarividència luciditato lucidesa agudesa nas(fig.) Cp. sagacitat Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 Qualitat d'agut. acuïtat. L'acuïtat d'un so, d'una sensació. estridència(d'un so) enginy, agudesa d'enteniment. sal(fig.), agudesa de l'esperit. Cp. finor 2 Dita aguda. facècia. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 (En sentit material) rigiditat encarcarament enravenament enrederament rigor mortis, rigidesa cadavèrica. empesa(de la roba nova) Cp. catalèpsia: rigidesa muscular, tensió 2 (En sentit moral) severitat estretesa (o estretor) d'esperit rigor(->) Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

collons(molt vulg.) ardiment esma, força d'esperit, coratge (Alc.). Cp. heroisme Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 esperit. En un sentit estricte, hom estableix una distinció entre ànima i esperit. La primera és considerada com a seti de la sensibilitat i la voluntat (vida moral), mentre que el segon és el seti de la intel·ligència i de la raó (vida intel·lectual). Així, es diu: X és un esperit refinat, fort [...]

amplada ample(m.). El camp té vint metres d'ample per trenta de llarg. latitud envergadura, pròpiament, ample d'una vela envergada; per ext., amplària, en sentit fig. Un esperit de gran envergadura. mànega, amplària d'una nau. Cp. grandesa Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 estancat. 2 Sense feina, en atur. desocupat parat 3 Fig. Dit d'una persona de poc esperit o de poca empresa. parat encantat ésser un estaquirot ésser un(o una) fava ésser un enze ésser un estaferm ésser un caramot ésser un sòmines Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

desordenar, desbaratar. torbar(->) destemptar, posar algú en un estat d'esperit en el qual hom no sap què fer. destarotar(fam.) atordir desesmar confondre atorrollar fer perdre el cap fer perdre l'aplom (o la serenitat, o la seguretat) fer perdre l'esma Manuel Franquesa i Enciclopèdia [...]

(dolor) 3 (Parlant de la veu, d'un to, del so) sobreagut alt estrident escardalenc, es diu de la veu alta i prima. xeremell, es diu de la veu d'espinguet. prim. Una veu prima. agre. Un so agre. Un crit agre. 4 (Parlant de l'esperit, de la intel·ligència, de l'estil) penetrant subtil Ant. Esmús [...]