Portar a terme una oxidació. Combinar (una substància) amb oxigen. Fòsfor oxidat. Llevar hidrogen (a un compost) per l'acció de l'oxigen. Un medi humit o corrosiu, formar òxid o rovell (en el ferro o en un altre metall). El ferro s'oxida fàcilment. [...]

El verb que heu cercat es conjuga com cantar.  [...]

v tr 1 quím oxidar. 2 [aherrumbrar] rovellar. v pron 3 oxidar-se. 4 rovellar-se. La cerradura se ha oxidado, el pany s'ha rovellat.  [...]

v tr 1 quím oxidar. v pron 2 oxidarse.  [...]

sobreoxidaro peroxidar, oxidar al més alt grau (terme de química). rovellar(el ferro) fer-se verdet(al coure, al llautó, etc.) Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Oxidar al grau més alt. [...]

Acció d'oxidar o d'oxidar-se; l'efecte. En quím., transformació en què un element perd electrons i, en conseqüència, li augmenta el nombre d'oxidació. oxidació reducció Oxidoreducció.  [...]

és capaç d'oxidar els reductors de tots els parells que el segueixen en la sèrie, i viceversa. sèrie espectral Conjunt de línies de l'espectre d'un element químic que tenen el seu origen en transicions electròniques fins a un mateix nivell energètic. [...]

v tr 1 oxidar, enmohecer, aherrumbrar. v pron 2 oxidarse, enmohecerse. 3 fig [els músculs, etc] oxidarse, enmohecerse. 4 [els cereals] aherrumbrarse, atizonarse.  [...]