Resultats de la cerca bàsica: 74
|
1.
flauta
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Instrument de vent, del grup de les fustes, consistent en un tub tapat per un extrem i obert per l'altre, que té prop d'aquell un bisell per on es bufa i, tot al llarg, diferents forats que es tapen i es destapen amb els dits o amb claus. flauta de bec Flauta d'embocadura terminal, en la qual [...]
flauta
|
|
2.
flauta
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Indústria. Energia
[...]
|
|
3.
flauta
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Arts
[...]
|
|
4.
flauta
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Arts
[...]
|
|
5.
flauta
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 mús flauta. Flauta travesera, flauta travessera. 2 [el que toca la flauta] flauta. 3 sonar la flauta por casualidad fam [acertar] endevinar la tecla per casualitat, encertar-ho per casualitat (o per xamba, o per carambola). [...]
|
|
6.
flauta
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 mús flauta. 2 pl [de l'orgue] flauta sing. 3 flauta de Pan flauta de Pan, siringa, zampoña. 4 flauta dolça (o de bec, o d'Anglaterra) flauta dulce (o de pico). 5 flauta travessera (o d'Alemanya) flauta travesera. m i f 6 [músic] flauta. [...]
|
|
7.
flauta
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
flauta travessera (o d'Alemanya) flauta dolça (o de bec, o d'Anglaterra) xeremia, flauta rústega de canya, prima i de so molt agut. caramella, íd. dolçaina, semblant a la caramella i de tons més alts. sonador, tros de canya tallat de manera que sona bufant-hi. mirlitó, espècie de flauta feta [...]
|
|
8.
flauta dolça
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Indústria. Energia
[...]
|
|
9.
flauta dolça
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Arts
[...]
|
|
10.
flauta travessera
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Indústria. Energia
[...]
|
flauta
1 1 f. [LC] [MU] Instrument de vent, del grup de les fustes, consistent en un tub tapat per un extrem i obert per l'altre, que té prop d'aquell un bisell per on es bufa i, tot al llarg, diferents forats que es tapen i es destapen amb els dits o amb claus.
1 2 [MU] flauta de bec Flauta d'embocadura terminal, en la qual el bisell està tallat a una finestra lateral i l'aire s'hi dirigeix mitjançant un canal rígid.
1 3 [MU] flauta de Pan Instrument de vent que consisteix en una sèrie de canons situats l'un al costat de l'altre, de llargària gradualment decreixent, amb els extrems inferiors closos i els superiors oberts al mateix nivell per a poder aplicar-hi els llavis.
1 4 [MU] flauta dolça Flauta de bec.
1 5 [MU] flauta travessera Flauta d'embocadura lateral.
2 m. i f. [MU] [PR] Músic que toca la flauta.
3 f. pl. [MU] Jocs de l'orgue.