Quan els verbs de percepció sentir i veure van acompanyats d'un complement directe format per un verb en infinitiu, es pot introduir aquest complement amb preposició o sense. Per exemple:
He sentit dir que demà seran aquí / He sentit a dir que demà seran aquí.
No l'he vist venir: m'ha agafat de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
avall cercant una font. de... en avall [o de... per avall] Un poc menys de. A la caixa hi havia de cent euros en avall. Exclamació amb què s'indica que s'ha donat una solució simple i definitiva a una situació complicada. Doncs si no vol venir, avall, que es quedi a [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Idea més o menys completa que hom té d'alguna cosa. Tenir coneixença de si mateix. Coneixença del bé i del mal. Coneixença del món i de les persones. Venir, arribar, pervenir, a coneixença d'un fet. Tenir coneixença d'un fet. Haver coneixença d'un [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
marquesa succeí al marquès en la possessió del castell. Una cosa, venir després d'una altra en el temps o en l'espai. La nit succeeix al dia. Un fet, esdevenir-se, ocórrer. Des de llavors han succeït moltes coses. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Usat precedint un participi passat, no gens bé. Una cosa mal feta. Un llibre mal escrit. Un sac mal cosit. Una persona mal vestida. Una paraula mal entesa. Una ampolla mal tapada. Una paraula mal dita. Una proposició mal acollida. Usat acompanyant una forma verbal, d'infinitiu o flexiva [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Anar a trobar-lo i fer-lo venir. En Pau és al cafè, ara: ves a cercar-lo. cercar una agulla en un paller Fer una recerca infructuosa, perdre el temps. semblar que algú vagi a cercar la mort Anar molt a poc a poc. Provocar (baralles). Cercar bregues, raons, bronquina. cercar món [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
) malgrat els obstacles, les dificultats. Temptar una empresa. No vulgueu temptar l'impossible. Temptem un darrer esforç. Induir o tractar d'induir (algú) a fer alguna cosa, especialment prohibida, dolenta. Ésser temptat pel diable. Excitar el desig (d'algú). Ja em tempta de venir amb [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
enlairat de roca dura que retrocedeix irregularment i forma penya-segats i cales. Terreny rost, abrupte, especialment pendent. Pujar costa amunt. Baixar costa avall. Un pi que hi ha a mitja costa. fer-se costa amunt una cosa [o venir costa amunt una cosa] Resultar molesta o difícil. Filet que [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
a algú de fer alguna cosa Voler-la fer tant sí com no, encara que sigui contra la raó o contra la voluntat d'altri. Faig el que em dona la gana. No li dona la gana de venir. ni ganes! Expressió usada com a resposta de despit a una negativa. tenir gana una sabata Tenir [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
barrals [o ploure a semalades] Fer un gran xàfec. ploure sobre mullat Venir un contratemps, un treball, etc., sobre un altre. Caure o sobrevenir en abundància. Les bales plovien al voltant nostre. Ploure desgràcies, maldecaps. Ploure recomanacions de tots costats. ara plouen figues [...]
