FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mancat de vitalitat. Estàs apagat, què et passa? Avui et veig molt apagada. Veu apagada. Mirada apagada. Ulls apagats. De to esmorteït i mat. El vestit era blau fosc, amb uns brodats grocs i vermells, de tons apagats. Somort i continu, s'aplica a un so. El so apagat de la mar [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
intensa afecció física o moral, el dejuni, fer perdre el vigor, la vitalitat (a algú), causar-li amagriment i minva en l'estat de salut. Pobra noia: el neguit la consumeix. El nàufrag es consumia de fam i de set. Consumir-se esperant. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
cosa que és considerada com la font de la seva vitalitat, força, etc. El nervi d'una qüestió. Vigor físic, mental. És un home de nervi. tenir nervi Tenir caràcter, fermesa. Tendó . Una carn plena de nervis. nervi de bou Vit de bou. Feix vascular que hi ha en el [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Expressió que indica el fet d'anar donant voltes a un assumpte. tornar en si Recobrar els sentits, el seny o la vitalitat. tornem-hi! Exclamació que manifesta impaciència, enuig, reny. Fer passar de nou al lloc o a l'estat d'abans. Aquests llibres, ja els podeu tornar a la biblioteca [...]
En general, davant del verb, es fan servir les formes pronominals reforçades (em, et, es, en, etc.) i la reduïda us. Ara bé, les formes plenes me, te, se, ne, lo, los i vos es mantenen amb més o menys vitalitat en diversos parlars i són acceptables en la llengua oral. En canvi, en la llengua [...]
perdut vitalitat i en aquests contextos es fa servir el quantificador molt. Per exemple:
No té molta gana i ha menjat poc.
En certs contextos, gaire pot alternar amb massa, tot i que només massa significa 'en excés'. Per exemple:
Si t'hi acostes gaire cauràs.
Si t'hi acostes massa cauràs.
El [...]
