Resultats de la cerca bàsica: 498
Criteris lingüístics
|
31.
Ús de les abreviacions
[PDF, 313 kB]
Font
Abreviacions
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
d'equi-
libri entre la simplificació que representen les abreviacions i la comprensió del text.
? No s'han d'utilitzar abreviacions si ocupen els mateixos espais que el mot o el sintagma
sencers, o gairebé els mateixos.
? L'ús d'abreviacions és indicat per a taules, gràfics, llistes, quadres [...]
|
|
32.
Presentació
[PDF, 313 kB]
Font
Abreviacions
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
L'any 1997, la Direcció General de Política Lingüística publicava l'opuscle Abreviacions, amb la
intenció de posar a l'abast dels lectors unes orientacions lingüístiques sobre un aspecte convencio-
nal de la llengua que, si bé no es pot considerar que sigui bàsic, sí que és un recurs molt [...]
|
|
33.
Sigles. Gènere i nombre
[PDF, 313 kB]
Font
Abreviacions
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
distingir tres tipus de sigles que es comporten de
manera diferent.
D'una banda, hi ha sigles que es mantenen invariables o que poden formar el plural afegint una essa
al final.
els CAP | els CAPs centres d'atenció primària
les ETT | les ETTs empreses de treball temporal
D'altra banda, trobem sigles [...]
|
|
34.
Abreviatures. Escriptura. Cursiva
[PDF, 313 kB]
Font
Abreviacions
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
Les abreviatures corresponents als estrangerismes que han d'anar en cursiva es poden escriure en
rodona o en cursiva.
a. m. ante meridiem
op. cit. opus citatum
Una abreviatura pot anar en cursiva per altres criteris tipogràfics; per exemple, quan se'n fa un ús
metalingüístic.
l'abreviatura [...]
|
|
35.
Introducció
[PDF, 313 kB]
Font
Abreviacions
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
És òbvia la vitalitat que en el nostre entorn tenen les formes gràfiques abreujades que coneixem amb
el nom genèric d'abreviacions. Sovint, ni qui redacta ni qui llegeix un text és conscient del nombre
d'abreviacions que fa servir i que interpreta. Per tant, les normes que haurien de regir-ne l [...]
|
|
36.
Abreviatures. Escriptura. Punt abreviatiu i signes de puntuació
[PDF, 313 kB]
Font
Abreviacions
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
Punt abreviatiu i signes de puntuació
Com s'ha dit anteriorment, és recomanable no incloure abreviatures dins d'un text seguit. Tot i això,
quan en aquest cas s'utilitza una abreviatura amb punt abreviatiu i coincideix amb el final d'una
frase, només s'escriu un punt. De la mateixa manera, si [...]
|
|
37.
Sigles. Formació
[PDF, 313 kB]
Font
Abreviacions
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
Les sigles es poden formar de diverses maneres. Generalment, amb les lletres inicials dels mots
plens (noms, adjectius, verbs i adverbis).
ICS Institut Català de la Salut
IVAM Institut Valencià d'Art Modern
ERO expedient de regulació d'ocupació
De vegades també incorporen la inicial d'alguna [...]
|
|
38.
Simbols. Codis de les comarques catalanes
[PDF, 313 kB]
Font
Abreviacions
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
Sovint, en bases de dades referides a municipis o a professionals, cal consignar la comarca com una
dada més. Per raons de seguretat i rapidesa en la introducció de dades, s'acostuma a treballar amb
taules codificades per a totes les informacions que es poden tipificar, perquè les variables que [...]
|
|
39.
Abreviatures. Formació. Abreujament de sintagmes
[PDF, 313 kB]
Font
Abreviacions
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
barra inclinada.
o/ a l'ordre de
m/f al meu favor
Aquest criteri només s'aplica dins el sintagma abreujat; no afecta els elements que segueixen una
abreviatura. Per exemple, en el cas de carrer, l'únic que s'abreuja és carrer i no pas carrer de o
carrer de + article.
c. de Provença
c/ de [...]
|
|
40.
Origen de les abreviacions
[PDF, 313 kB]
Font
Abreviacions
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
Les abreviacions eren utilitzades ja en les èpoques grega i llatina com a forma d'economia gràfica,
tenint en compte el suport material on es representaven gràficament els textos (pedres, metalls, terra
cuita, tauletes, papirs, pergamins, teixits), els instruments d'escriure (escarpra, punxó [...]
|
Trieu el resultat per fonts
- Diccionari de la llengua catalana (9.420)
- Diccionari castellà-català (1.125)
- Diccionari català-castellà (968)
- Fitxes de l'Optimot (3.643)
- Diccionaris terminològics (38.715)
- Diccionari de sinònims Franquesa (1.801)
- Criteris lingüístics (498)
- Nomenclàtor de Catalunya (93)
- Nomenclàtor de la Catalunya del Nord (1)