Perquè un text sigui clar i fàcilment comprensible, l'ús que es fa de les abreviacions (abreviatures, sigles i símbols) ha de ser molt mesurat i, en tots els casos, coherent i pertinent. Per aquest motiu, hi ha una sèrie de criteris generals que ajuden a trobar el punt d'equilibri entre la [...]
Fitxa
3736/4Darrera versió: 09.01.2018
Títol
Abreviatures, sigles i símbols: criteris generals d'ús
Resposta
Perquè un text sigui clar i fàcilment comprensible, l'ús que es fa de les abreviacions (abreviatures, sigles i símbols) ha de ser molt mesurat i, en tots els casos, coherent i pertinent. Per aquest motiu, hi ha una sèrie de criteris generals que ajuden a trobar el punt d'equilibri entre la simplificació que representen les abreviacions i la comprensió del text.
— No s'han d'utilitzar abreviacions si ocupen els mateixos espais, o gairebé els mateixos, que el mot o els mots que es volen abreujar.
— L'ús d'abreviacions és indicat per a taules, gràfics, llistes, quadres sinòptics, classificacions i en altres casos similars que requereixen comprimir el text en benefici d'una informació més completa. En aquests casos també és freqüent una reducció de la mida de la lletra.
— Les abreviacions es poden utilitzar sense cap inconvenient quan acompanyen xifres:
A les 19 h començarà la reunió. Aquesta habitació fa 5 m de llarg.
— S'ha de tenir present, tot i la recomanació restrictiva en la utilització d'abreviacions, que n'hi ha de molt freqüents i d'ús molt estès que poden ser compreses fàcilment per tothom, sobretot si el context afavoreix la comprensió. És el cas, per exemple, de les abreviatures de les vies públiques en les adreces (pg. de Gràcia, c. de Miguel Hernández, av. Meridiana).
— Quan per manca d'espai no hi hagi una altra solució, es pot recórrer a les abreviacions ja fixades i, fins i tot, crear-ne de noves. En aquest cas cal que es puguin desxifrar fàcilment (escrivint el desplegament al costat de l'abreviació la primera vegada que apareix, explicant-ne el significat a peu de pàgina, fent una llista de les abreviacions al començament del document, etc.).
— En les obres tècniques i científiques, i en les publicacions que contenen un gran nombre d'abreviacions, és habitual recollir en un glossari les abreviacions utilitzades. A més, se sol recórrer també a l'ús de la tipografia (supressió del punt abreviatiu, cursives, majúscules, versaletes, negretes) per abreujar en un espai mínim.
— Per a un ús adequat de les abreviacions cal conèixer el tipus de persona a qui va adreçat el text. S'ha de diferenciar si es tracta d'una persona que pot compartir els coneixements del redactor o d'una persona de la qual es desconeixen les característiques i que, per tant, no se sap si és capaç de desxifrar les abreviacions; és a dir, s'ha de distingir els documents interns dels externs, els adreçats a especialistes dels adreçats al públic en general, etc.
— El grau de formalitat que exigeix un text indica la pertinència de l'ús d'abreviacions o de l'exclusió d'unes i la inclusió d'unes altres. En general, com més formal és un text menys abreviacions es fan servir. Cal tenir en compte, però, que en els textos tècnics i científics s'utilitzen abreviacions pròpies dels diferents llenguatges d'especialitat (matemàtiques, química, informàtica, biblioteconomia, etc.).
— Pel que fa als mots que es poden abreujar amb una abreviatura i amb una sigla o un símbol, sempre que sigui possible, és preferible utilitzar les sigles (per qüestions d'economia d'espai) o els símbols (a causa del seu ús internacional) abans que les abreviatures. Exemples:
pes net (és més recomanable PN que p. n.) societat anònima (és més recomanable SA que s. a.)
— En un mateix text s'ha de mantenir un criteri de coherència. No s'han de barrejar tipus diferents d'abreviacions. Exemples:
abreviatures llatines i catalanes (vid. i veg.)
abreviatures i sigles o símbols d'un mateix mot (p. d. i PD)
diferents formes d'una mateixa abreviatura (v. i veg.)
diferents grafies per als ordinals (2n. i 3r) diferents grafies per a una sigla (RENFE i Renfe)
Les sigles són abreviacions formades per la unió de parts d'un sintagma al qual habitualment substitueixen. En general, es formen amb les lletres inicials de cadascuna de les paraules plenes (substantius i adjectius) que formen el sintagma. El sintagma abreujat tant pot ser un nom propi com un
nom [...]
En una traducció, les sigles i els acrònims formats en la llengua d'origen plantegen el dubte de com tractar-los en la llengua d'arribada.
Com a criteri general, s'han de respectar les sigles i els acrònims que tradicionalment no s'han traduït, tant si la denominació completa oficial s'ha [...]
Les sigles tenen tant la categoria com el gènere i el nombre del nucli del sintagma nominal que abreugen. Per exemple:
el CAP (el centre d'atenció primària)
una AV (una associació de veïns)
els EUA (els Estats Units d'Amèrica)
les PAU (les proves d'accés a la universitat)
De vegades, el [...]
Les sigles no s'accentuen en cap cas. Per exemple:
ADN (àcid desoxiribonucleic)
RASD (República Àrab Sahrauí Democràtica)
SEAT (Societat Espanyola d'Automòbils de Turisme)
En canvi, els acrònims, que es formen amb l'encaix dels mots que es prenen com a base, i les sigles lexicalitzades, que [...]
Les sigles es formen generalment amb les lletres
inicials dels mots plens (noms, adjectius, verbs i adverbis). Entre les lletres que les formen, no hi ha d'haver cap punt ni cap espai en blanc. Per exemple:
UGT (i no U.G.T., U G T o U. G. T.)
IVA (i no I.V.A., I V A o I. V. A.)
De vegades també [...]
Es diu que una sigla s'ha lexicalitzat quan s'ha incorporat a la llengua com a mot comú i, per tant, es regeix per les regles de la llengua general. En una primera fase, aquestes sigles s'escriuen en majúscules, recurs gràfic que caracteritza aquest tipus de mots, però com a resultat de la [...]
En general, les sigles porten article quan l'expressió sencera que substitueixen també en porta. Exemples:
Cal promocionar els cursos de l'Escola d'Administració Pública de Catalunya (o l'EAPC), però Avui comença la vaga convocada per Comissions Obreres (o CCOO).
L'impost sobre el valor afegit (o [...]
Les sigles preferiblement no se separen a final de ratlla. En cas que sigui necessari per raons d'espai,
han de tenir com a mínim cinc lletres, i la partició s'ha de fer d'acord amb les normes generals de separació sil·làbica. Per exemple:
ERAS-MUS
IN-CAVI o INCA-VI
Ren-fe
[...]
Les sigles es poden llegir de diferents maneres: com un mot, lletra per lletra o pronunciant l'expressió completa que substitueixen. En tots els casos s'han de pronunciar d'acord amb la fonètica catalana.
Pronunciació sil·làbica: hi ha sigles que es pronuncien sil·làbicament, és a dir, com si [...]
Fitxa
3736/4Darrera versió: 09.01.2018
Títol
Abreviatures, sigles i símbols: criteris generals d'ús
Resposta
Perquè un text sigui clar i fàcilment comprensible, l'ús que es fa de les abreviacions (abreviatures, sigles i símbols) ha de ser molt mesurat i, en tots els casos, coherent i pertinent. Per aquest motiu, hi ha una sèrie de criteris generals que ajuden a trobar el punt d'equilibri entre la simplificació que representen les abreviacions i la comprensió del text.
— No s'han d'utilitzar abreviacions si ocupen els mateixos espais, o gairebé els mateixos, que el mot o els mots que es volen abreujar.
— L'ús d'abreviacions és indicat per a taules, gràfics, llistes, quadres sinòptics, classificacions i en altres casos similars que requereixen comprimir el text en benefici d'una informació més completa. En aquests casos també és freqüent una reducció de la mida de la lletra.
— Les abreviacions es poden utilitzar sense cap inconvenient quan acompanyen xifres:
A les 19 h començarà la reunió. Aquesta habitació fa 5 m de llarg.
— S'ha de tenir present, tot i la recomanació restrictiva en la utilització d'abreviacions, que n'hi ha de molt freqüents i d'ús molt estès que poden ser compreses fàcilment per tothom, sobretot si el context afavoreix la comprensió. És el cas, per exemple, de les abreviatures de les vies públiques en les adreces (pg. de Gràcia, c. de Miguel Hernández, av. Meridiana).
— Quan per manca d'espai no hi hagi una altra solució, es pot recórrer a les abreviacions ja fixades i, fins i tot, crear-ne de noves. En aquest cas cal que es puguin desxifrar fàcilment (escrivint el desplegament al costat de l'abreviació la primera vegada que apareix, explicant-ne el significat a peu de pàgina, fent una llista de les abreviacions al començament del document, etc.).
— En les obres tècniques i científiques, i en les publicacions que contenen un gran nombre d'abreviacions, és habitual recollir en un glossari les abreviacions utilitzades. A més, se sol recórrer també a l'ús de la tipografia (supressió del punt abreviatiu, cursives, majúscules, versaletes, negretes) per abreujar en un espai mínim.
— Per a un ús adequat de les abreviacions cal conèixer el tipus de persona a qui va adreçat el text. S'ha de diferenciar si es tracta d'una persona que pot compartir els coneixements del redactor o d'una persona de la qual es desconeixen les característiques i que, per tant, no se sap si és capaç de desxifrar les abreviacions; és a dir, s'ha de distingir els documents interns dels externs, els adreçats a especialistes dels adreçats al públic en general, etc.
— El grau de formalitat que exigeix un text indica la pertinència de l'ús d'abreviacions o de l'exclusió d'unes i la inclusió d'unes altres. En general, com més formal és un text menys abreviacions es fan servir. Cal tenir en compte, però, que en els textos tècnics i científics s'utilitzen abreviacions pròpies dels diferents llenguatges d'especialitat (matemàtiques, química, informàtica, biblioteconomia, etc.).
— Pel que fa als mots que es poden abreujar amb una abreviatura i amb una sigla o un símbol, sempre que sigui possible, és preferible utilitzar les sigles (per qüestions d'economia d'espai) o els símbols (a causa del seu ús internacional) abans que les abreviatures. Exemples:
pes net (és més recomanable PN que p. n.) societat anònima (és més recomanable SA que s. a.)
— En un mateix text s'ha de mantenir un criteri de coherència. No s'han de barrejar tipus diferents d'abreviacions. Exemples:
abreviatures llatines i catalanes (vid. i veg.)
abreviatures i sigles o símbols d'un mateix mot (p. d. i PD)
diferents formes d'una mateixa abreviatura (v. i veg.)
diferents grafies per als ordinals (2n. i 3r) diferents grafies per a una sigla (RENFE i Renfe)