FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Menjada de calçots cuits a la flama, sucats en una salsa preparada fonamentalment a base d'avellanes, ametlles, alls escalivats, pa torrat, oli i pebre vermell. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té deliri, especialment per algú o per alguna cosa. Estar delirós un malalt. Estar, algú, delirós per una dona. Delirós de guanyar un bocí de pa. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer cessar d'estar enrabiat. Una paraula amable el desenrabia com per art d'encantament. Cessar d'estar enrabiat. Dona-li un crostó de pa perquè es desenrabiï. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sopa freda, crua, feta amb tomàquet, all, aigua, oli, vinagre, sal i molla de pa ben barrejat, a la qual s'afegeix ceba, cogombre i pebrot trinxat. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que torra. Instrument per a torrar alguna cosa, ordinàriament una planxa, en forma de paella, de cilindre, etc., amb forats. Aparell electrodomèstic per a torrar pa. Embriaguesa. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que cruix, especialment una cosa que masteguem o manipulem. Un pa de crosta cruixent. Coca cruixent. Cep d'una varietat que dona raïm negre. Raïm de cep cruixent. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pala petita que els forners usen per a remenar el pa mig cuit i desenfornar-lo. Pala petita que els agricultors usen per a fer clots i sembrar-hi llavors. [...]