Cerca

Resultats de la cerca bàsica: 10.567

Diccionari de la llengua catalana
141. obturador -a
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que serveix per a obturar. Allò que obtura o tapa una obertura. L'obturador d'una càmera fotogràfica. Junta disposada entre el canó i la culata d'una arma de foc, especialment d'una peça d'artilleria, per tal d'evitar la fuita dels gasos originats per la combustió de [...]
142. reixa
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conjunt de barres, paral·leles o entrecreuades, soldades entre si, que separen un ambient o protegeixen una obertura. Finestres amb reixa. A la claveguera, no s'hi pot entrar ara: hi han posat una reixa. Engraellat que amb diferents finalitats forma part de diverses màquines [...]
143. oclusió
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tancament transitori d'una obertura natural per acostament de les seves vores, com ara les dues parpelles, els dos llavis, etc. Imperforació . oclusió intestinal Obstrucció intestinal. En quím., fenomen que consisteix en la dissolució de gasos en metalls, cosa que origina [...]
144. bastiment
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de bastir; l'efecte. Conjunt de dos muntants i un travesser superior fixat a l'obra, amb el qual encaixa una porta, i amb un travesser inferior o escopidor si s'hi han d'allotjar balcons o finestres. bastiment de doella Bastiment els muntants del qual queden totalment encastats en un [...]
145. respirar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
respirem! sense respirar Precipitadament . Parlant d'un lloc clos, comunicar l'atmosfera interior amb l'aire exterior per mitjà d'una obertura que en permet la renovació, l'exhalació. El soterrani respira per una petita obertura que hi ha arran del sostre. Algú de qui fa temps no tenim [...]
146. bernat 1
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Barra de ferro amb la punta torçada en angle recte que, penjada per l'altre cap d'una anella clavada en el gruix de l'obertura d'una porta, en un peu dret, etc., serveix per a assegurar la fulla de la porta o qualsevol peça plegadissa, etc., introduint-ne la punta en una anella o baga que [...]
147. ratera
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Parany per a agafar rates. Parar una ratera. Caure a la ratera. Li han parat una bona ratera, a en Joan! Disc metàl·lic amb un forat al mig i una obertura al costat que es col·loca a les amarres per impedir el pas de les rates. Màquina per a destriar i espolsar fibres curtes [...]
148. tovera
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Obertura tubular per on entra l'aire que s'insufla en un forn o una farga. Conducte adequadament perfilat per tal que el fluid que hi circula augmenti de velocitat, amb pèrdua de pressió, o augmenti la pressió, amb disminució de la velocitat. Part posterior d'un motor de [...]
149. boca
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
metro des del carrer. boca del cor [o boca de l'estómac] Epigastri. boca del formiguer Obertura per on s'hi cala foc. boca del port Entrada del port. Marc d'una alcova, d'un escenari, etc. Extremitat d'una màniga o d'un cuixot, sovint guarnida amb un punt, una gira, etc. Part [...]
150. llindar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Part inferior de l'obertura d'una porta, especialment la d'entrada d'una casa, formada per una fusta o una pedra travessera que ve a un nivell més alt que el sòl exterior. Un peu al llindar de la porta, no s'atrevia a entrar. Estar algú al llindar de la vellesa. Llinda 1 1 [...]
Pàgines  15 / 1.057 
<< Anterior  Pàgina  10  11  12  13  14  15  16  17  18  19  20  Següent >>