Optimot. Consultes lingüístiques - Llengua catalana

balancejar

1 v. tr.balançar.

2 v. intr. o pron. Moure's oscil·lant a un costat i a l'altre.
bransolejar. Fa un vent que ho fa bransolejar tot.
sondrollar. El bressol sondrollava dolçament.
trontollar
brandar. El vaixell branda.
bascular
gronxar-se
balandrejar o balandrejar-se
recalcar, fer una balançada momentània, de més amplitud, un vehicle que es balanceja.
capcinejar, fer capcinades, oscil·lar.
Cp. la frase caminava brandant brandant.
balancejant, oscil·lar.

© Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana
Enciclopèdia Catalana
Abreviacions