FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
alguna cosa. Un sobirà amic de les arts. Amant² 3 . En Soteres i l'amiga. La Joana i el seu amic. Que mostra afecció, no hostil, favorable, propici. Una paraula amiga. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Expressa relacions que denoten exclusió, mancança, privació absoluta. Un exercici correcte, sense cap falta. Un nen sense pare ni mare. Sense un martell no sé pas com podrem clavar aquests claus. Un càntir sense nansa. Un home sense paraula. no sense Amb. Hi anà, no [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
plantejar després d'un comunicat oficial. Òrgan, diari, revista, d'una escola, d'una secta, d'un partit, etc. Instrument en forma de gros embut emprat per a fer arribar lluny els sons, la paraula. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat moral que porta a algú a no fer res que el pugui desmerèixer en l'estima dels altres i en la pròpia. És un home d'honor. Ho jurà pel seu honor. Mancar a l'honor. Fer el que l'honor exigeix, demana. Un home gelós del seu honor. Us dono la meva paraula d'honor [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Paraula o acció que fereix algú en la seva dignitat, que el mortifica greument. Els feia tants de greuges i de torts que tots desitjaven la seva mort. Els greuges que en tinc rebuts són incomptables. Greu motiu de queixa. Prendre's una cosa en gran greuge. Tenir greuges contra [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Obligar a esmenar-se. Et tornes molt dolent, noi; ja t'adreçaré, jo! Fer anar de dret a algú o a algun lloc. No li vaig adreçar la paraula en tot el dia. Demanaven un metge i els vam adreçar a la doctora Sabater. Els meus pares ja no el volen socórrer més, i no sap a qui [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
pronunciar paraula. No gosa ni pronunciar el seu nom. Fer sentir públicament. Pronunciar un discurs. Pronunciar una sentència. Declarar la pròpia decisió. La cort encara no s'ha pronunciat. Pronunciar-se a favor d'alguna cosa. Un grup militar, un general amb les tropes que comanda [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Especialment qui en té l'encàrrec, fer saber de paraula o per escrit. La comissió va referir al ministre el resultat de les seves investigacions. Atribuir a una causa, a un motiu, a un origen. Atribuir (a una cosa) una relació de dependència, de subordinació, etc., amb [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
descobert a l'enemic. Una paraula presenta molt diverses accepcions. Tal paraula presenta femení. L'assumpte es presentava molt bé. Posar provisionalment (un objecte) al lloc on ha d'anar col·locat per veure si hi va bé o si cal modificar-lo. Presenta el mirall a la paret i veurem si hi [...]
