FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que neix de la voluntat. Moviment voluntari. Renúncia voluntària. Que s'ofereix lliurement a fer una cosa o a col·laborar en alguna tasca sense ésser-hi obligat. Un donador voluntari de sang. Un voluntari per a desparar la taula. Un regiment compost de voluntaris. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Manca de continència. Incontinència de llengua. El pecat d'incontinència. Emissió involuntària, però conscient, d'una matèria biològica l'evacuació de la qual té lloc ordinàriament sota la influència de la voluntat. incontinència d [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tendència artística i filosòfica que valora el realisme enfront de l'abstracció i l'idealisme. Tendència artística, especialment de la narrativa i del cinema italians de la segona meitat del segle xx, que es caracteritza per la voluntat objectiva i documental de les [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de ratificar; l'efecte. Declaració de voluntat per la qual una persona confirma els negocis que un altre ha conclòs en nom seu sense autorització. Aprovació d'un tractat o d'un acord internacional pels òrgans interns competents per comprometre internacionalment l [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que no depèn de la voluntat. Moviments automàtics. Que s'esdevé com a conseqüència directa d'un fet determinat. Amb aquesta decisió del Govern hi haurà una puja automàtica dels preus. Que funciona mecànicament sense ésser dirigit per la mà de l [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Rebre, obtenir. Bon guardó en cobraràs. Guanyar, adquirir. Cobrar voluntat, odi, amor, a alguna cosa. Cobrar fama, crèdit. En morir la llum del sol, el cel cobrava més blancor. Rebre un càstig. Nen, si no fas bondat, cobraràs! Obtenir el pagament (d'una suma [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Desig, voluntat de fer alguna cosa. Tinc ganes de veure'l. No tinc ganes de sortir de casa, amb aquest temps. Desig de menjar. És tard, i tinc gana. Perdre la gana. Agafar gana. de bona gana Amb molt gust, volenterosament. de mala gana A desgrat, amb repugnància. donar la gana [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
respecte d'alguna cosa, d'ell, d'ella, d'ells o d'elles. Davant seu. A la vora seu. la seva La seva voluntat, opinió, el seu interès, etc. Per més que li ho diguis, farà la seva. Ell sempre va a la seva. Tothom hi digué la seva. És una noia molt feta a la seva. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Voluntat de complaure algú. Fer una cosa per complaença envers algú. Voleu tenir la complaença d'enviar-li això? Acte pel qual hom complau algú en els seus desitjos. Tenir complaença per algú. Sentiment pel qual hom es complau en alguna cosa. Sentir [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ciri gran i gruixut de forma prismàtica i de quatre blens. atxa de vent Metxa d'espart enquitranada que resisteix el vent sense apagar-se. endavant les atxes Expressió per a indicar la voluntat de prosseguir en una acció malgrat les dificultats, o la resignació que vagi [...]
