Optimot. Consultes lingüístiques - Llengua catalana

bandejat bandejada

m. i f. [LC] [DR] Persona que ha estat bandejada d'un territori.
m. i f. [LC] per ext. A Vós clamam los bandejats, fills d'Eva...
m. [HIH] A l'edat mitjana, malfactor, efectiu o presumpte, que havia estat reclamat, per mitjà de ban o de crida, per a presentar-se davant la cort judicial o constituir-se presoner.
Institut d'Estudis Catalans
Abreviacions