1.
oració
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Discurs pronunciat en públic. Una oració fúnebre. L'oració inaugural. Forma lingüística delimitada per dues pauses que té independència sintàctica i, des d'un punt de vista estructural, normalment consta d'un subjecte i un predicat. Oració [...]
|
2.
oració
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Llengua. Literatura
Unitat mínima de comunicació completa, autònoma o no sintàcticament, que relaciona un subjecte amb un predicat. [...]
|
3.
oració
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Llengua. Literatura
Supracategoria gramatical, semàntica i pragmàtica que constitueix la unitat funcional fonamental del text i la seva estructura mínima i s'actualitza en modalitats que sistematitzen la representació del món i les intencions de l'emissor. Des del punt de vista gramatical, l'oració és una unitat [...]
|
4.
oració
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències socials
[...]
|
5.
oració
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències socials
Acció de dirigir-se oralment o mentalment a la divinitat. [...]
|
6.
oració
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 oración. Resar una oració, rezar una oración. 2 [discurs] oración, discurso m. 3 gram oración. Parts de l'oració, partes de la oración. 4 pl crist oraciones. 5 oració de salmaire oración de ciego. 6 oració dominical [parenostre] oración dominical, padrenuestro. 7 trencar les oracions fig [...]
|
7.
oració
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. Invocació a Déu. Invocació a les muses. jaculatòria obsecració, oració fervent, conjurant Déu o en nom de Déu. meditació, oració mental. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
1 → discurs. 2 En gram.: → frase. 3 (En llenguatge religiós) pregària o preguera deprecació, acció de pregar que un mal sigui allunyat. rogació, usat solament en ocasió de certes oracions específiques de la litúrgia catòlica. rogatives, oracions públiques en temps de destret. invocació. Invocació a Déu. Invocació a les muses. jaculatòria obsecració, oració fervent, conjurant Déu o en nom de Déu. meditació, oració mental. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |
8.
El sintagma nominal en una oració d'infinitiu amb deixar, fer, sentir o veure
Font
Fitxes de l'Optimot
l'hora de pronominalitzar-lo:
1. En l'oració Deixaré que en Miquel treballi, el sintagma nominal en Miquel és el subjecte de l'oració subordinada. A l'oració d'infinitiu equivalent, Deixaré treballar en Miquel, aquest sintagma nominal pren la forma de complement directe, i per això no ha de dur la [...]
|
9.
oració activa
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Llengua. Literatura
Oració el subjecte gramatical de la qual és el que realitza l'acció expressada pel verb. [...]
|
10.
oració adverbial
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Llengua. Literatura
Oració subordinada que té la funció d'un adverbi en una oració composta. [...]
|