FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mancat d'estudis, de coneixements, en una matèria. Religiós profés que no rep l'orde sagrat i que abans servia en les feines domèstiques de la comunitat. Frare llec. Religiosa professa que abans servia la comunitat en les feines domèstiques. Monja llega. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Massa blanca i mantegosa que resulta de la coagulació de la part caseosa de la llet. Madeixa de cotó filat, caragolada i doblegada sobre si mateixa d'una forma adequada per a ajuntar-ne unes quantes i fer-ne paquets. mató de monja Boles de neu. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
funda d'un pinzell, serveix per a allisar, uniformar i unir pinzellades i matisos de la pintura a l'oli quan encara és tendra. bufa de bou [o bufa de jai, o bufa de jaia, o bufa de monja] Pet de llop. bufa del dimoni Bolet dels gèneres Lycoperdon, Scleroderma i afins, del grup dels [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Aportació voluntària de béns que fa la muller al marit orientada al sosteniment de les càrregues del matrimoni. Un bon dot. Aportar en dot. Allò que aporta al convent una noia que es fa monja. Qualitat amb què la naturalesa ha adornat algú. El talent és un [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que vetlla. Que es dedica a vetllar malalts. Una monja vetlladora. Tauleta, com la que serveix de suport a un llum durant una vetlla. Un vetllador de noguera. Tauleta que els sabaters, les cosidores i altres artesans feien servir per a posar-hi un llum i poder treballar de nit. Tauleta, generalment [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
del respatller per a descansar-hi els braços. cadira de rodes Seient amb rodes als costats usat per al transport de malalts o d'impedits. cadira de pastor Coixí de monja. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
convinguda del naixement de Jesucrist, ençà o enllà. El segle xix (o dinou, o dinovè). El segle passat. El segle iii aC. Els segles passats. Els segles esdevenidors. Món 7 1. Renuncià al segle i es feu monja. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'energia de l'aigua que salta. coixí d'agulles Eixorba-rates blanc. coixí de frare Eriçó 5 1. coixí de monja [o coixí de senyora] Mata de la família de les papilionàcies, en forma de coixinet espinós, de flors blanques, que es fa als penya-segats [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Soroll sec que fa alguna cosa en trencar-se, badar-se, disgregar-se, bruscament, en esclatar, en batre l'aire violentament. fer un pet com una gla Rebentar-se. Gas evacuat per l'anus amb soroll. Embriaguesa. anar pet Anar begut. pet de monja Galeta molt petita, rodona i aplanada [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Religiós d'una de les branques de l'orde franciscà o d'algun dels terços ordes que en deriven. Relatiu o pertanyent a l'orde dels caputxins. Frare caputxí. Monja caputxina. Peça de ferro en forma de nas que sosté el baldó d'una porta, d'una finestra, etc [...]
