1.
instituir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fundar 1 3. Instituir un orde religiós. Instituir un govern. Instituir un premi. instituir hereu algú Fer-lo hereu per testament. Instruir 2. Instaurar 2. L'oftalmòleg instituirà un tractament mèdic complet al pacient amb conjuntivitis aguda. [...]
instituir
|
2.
instituir
Font
Verbs conjugats
El verb que heu cercat es conjuga com traduir.
[...]
|
3.
instituir
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr [Se conjuga como: huir] instituir. [...]
|
4.
instituir
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [iniciar] instituir. 2 dr [un hereu] instituir (o instituir por). [...]
|
5.
instituir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 establir. 2 instruir. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
6.
instituir hereu
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Dret
Fer algú hereu per testament o heretament. [...]
|
7.
lleixar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Abandonar o lliurar a una persona o a una institució. Llegar o instituir a favor d'una persona natural o jurídica o fundar amb fins pietosos o socials. [...]
|
8.
expedient
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Convenient, oportú. Tenia llicència per a instituir i destituir tots els veguers segons a la seva discreció semblés expedient. Mitjà de sortir-se pel moment d'una dificultat, de salvar un inconvenient. Vaig servir-me d'un expedient que vull recomanar a tots els literats que [...]
|
9.
institució
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'instituir. La institució d'un orde religiós. institució d'hereu En un testament, nomenament d'hereu. Organisme que duu a terme una funció d'interès públic. Els hospitals són institucions útils. Conjunt de formes o estructures socials tal com [...]
|
10.
hereu hereva
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que rep una herència o part d'ella per heretament, disposició testamentària o legal, a títol universal. Ell serà el nostre hereu. Instituir hereu, fer hereu, algú. Hereu d'un nom respectable. hereu abintestat Hereu legítim. hereu beneficiari Hereu a [...]
|