Resultats de la cerca frase exacta: 94
Diccionari de la llengua catalana
|
61.
modern -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Del temps present o dels temps pròxims al present. La història moderna. Edat moderna. La part moderna d'una ciutat. Un autor modern. a la moderna Segons ús o costum modern. [...]
|
|
62.
generalitzar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer general. Esdevenir general. Aquest costum es generalitzà a tot el barri. Induir (de quelcom) un concepte, un principi, generals. Aplicar (el que és cert en alguns casos) a tots els casos. [...]
|
|
63.
fumador 2 fumadora
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que té el costum de fumar. Gràcies: no soc fumador. Fumador d'opi. Aparell on es fa cremar un combustible fumigen que serveix per a amansir les abelles i manipular-les amb comoditat. [...]
|
|
64.
sacramental
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pertanyent a un sagrament o als sagraments. De la naturalesa d'un sagrament. Espècies sacramentals. Adquirit en virtut d'un sagrament. Absolució sacramental. Remeis sacramentals. Consagrat per la llei, pel costum. Paraules sacramentals. [...]
|
|
65.
inveterat -ada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fortament arrelat pel pas dels anys, pel costum. Una malaltia inveterada. Té seixanta anys i fuma des dels setze: com vols que deixi ara un hàbit tan inveterat? Les dues famílies es tenien un odi inveterat. [...]
|
|
66.
mentider -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té costum de dir mentides. En Pere és un mentider: no te'l creguis mai. És un mentiderot. Mentidor . Paraules mentideres. fer mentider algú Sostenir o demostrar que menteix. Ningú no me'n farà mentider. [...]
|
|
67.
absurd -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Contrari a la raó, al sentit comú. Una opinió absurda. Un projecte absurd. Un costum absurd. Una vida absurda. Cosa absurda. La reforma que proposa és un absurd. Judici absurd. Una teoria filosòfica que condueix a diversos absurds. [...]
|
|
68.
rutina 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Costum pres de fer una cosa d'una certa manera. Llevar-se a les sis, ja ho fa de rutina. Seguia la rutina de llegir el diari mentre esmorzava. Part d'un programa informàtic funcionalment distinta de les altres. [...]
|
|
69.
llobada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Interrupció en un solc, una cavada, per descuit, per haver trobat un obstacle. Fer llobada. Clapa d'herba que el bestiar deixa sense pasturar. fer llobada Mancar en una reunió, en un lloc, on es té costum d'anar. [...]
llobada
|
|
70.
matiner 2 -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que matineja, que té el costum de matinejar. Avui has estat ben matinera. No és gaire matiner: es lleva cada dia a les vuit. Que s'esdevé a primera hora del matí. La rosada matinera. El cant matiner de l'alosa. [...]
|
llobada
1 f. [AGA] [AGR] Interrupció en un solc, una cavada, per descuit, per haver trobat un obstacle. Fer llobada.
2 f. [LC] [AGR] Clapa d'herba que el bestiar deixa sense pasturar.
3 [LC] fer llobada Mancar en una reunió, en un lloc, on es té costum d'anar.